Conversa sobre els espais comunitaris

És molt engrescador i no és casual que estiguin apareixent espais comunitaris; conformen una infraestructura material del moviment sense la qual les lluites no es sostindrien. Vam voler, des de Masala continuar la conversa...

Masala | 05/03/2014

La Flor de Maig al Poblenou, l’Ateneu Cooperatiu La Base al Poble Sec, Can Batlló a Sants, La Negreta al Gòtic, el Casal de Barri del Forat, El Segle XX a la Barceloneta… Arreu estan apareixent nous espais de trobada, impulsats per un desig de crear comunitat, autonomia i solidaritat. Juntament amb els espais preexistents, enforteixen la infraestructura autogestionada dels moviments socials.

Masala: Què penseu dels nous espais comunitaris que s’estan impulsant? La Negreta al Gòtic, Casc Antic per la Gestió Comunitària, la lluita pel Segle XX a la Barceloneta…

Iñaki García: Al Raval no tenim un d’aquests espais, però sí d’altres que fan una funció semblant, com la Casa de la Solidaritat i El Lokal. A més, últimament al barri hi ha més espais okupats que mai: La Dispersa, l’edifici ocupat de l’obra social de la PAH, també tenim L’Espai de l’Immigrant… Allà estan, també són infraestructures i hi compten. Tots aquests espais són un símptoma de la necessitat i de la creativitat; i per mi la clau és l’autonomia, la cessió està bé però que no condicionin la teva autonomia és primordial. És una realitat que a molts barris s’està donant i és fantàstic. És un símptoma: la gent necessita espais i els busca. En aquest sentit, estic esperançat, jo veig que hi ha idees.

Albert Sancho: La meva opinió no és gaire objectiva, perquè m’emociona molt La Negreta. Fa temps que m’agrada molt dir que fer comunitat a Ciutat Vella no és una activitat cívica i despolititzada, de fer macramé… Jo crec que fer espais de trobada veïnal al voltant de qüestions concretes al Gòtic té un plus polític de resistència superior al dels altres barris, perquè aquí la pressió és superior, perquè no hi ha unes xarxes socials constituïdes. Els espais al centre de la ciutat són doblement importants. A La Negreta ens vam avançar, és a dir, és lògic obrir un espai social quan hi ha la necessitat per part de moviments socials i col·lectius. A La Negreta ens estem trobant que, persistint i donant una infraestructura, es genera la possibilitat que existeixin col·lectius. Estic convençut que hi ha col·lectius que no existirien si no hi hagués gent pensant en crear aquests espais de comunitat. Tot això té molta càrrega política i una riquesa que trobarem d’aquí uns anys.

Pepa: Tant de bo passi això amb el Segle XX, perquè a La Barceloneta no tenim cap espai comú. La Casa del Porró, la Casa de la Barceloneta 1761, és un espai que no funciona com a espai de trobada perquè és un centre cultural gestionat per gent de les entitats. També hi havia la Caseta de Fusta, que van muntar per posar-hi les oficines del Pla de Barris i va costar 900.000 euros pagats per tothom; volíem que es quedés pel barri però no hi ha hagut manera. Aconseguir un espai comunitari és una lluita ferotge, i més quan parlem de la Barceloneta, que és un barri tan petit. A veure si ara, per fi, aconseguim el Segle XX. Ara sí!

Daniel Pardo: Jo volia explicar una mica l’espai del Forat. Allò es una gestió ciutadana d’un espai públic que és de l’Ajuntament. Per una banda, l’autonomia de contingut és total, però hi han certes qüestions que no ens agraden gaire, com posar el logo institucional. I sobre les activitats… nosaltres, al contrari de La Negreta, si fem macramé, polititzat i despolititzat, perquè en aquest cas l’espai no es pot considerar exclusiu pels moviments socials, és pel barri. Nosaltres coordinem, així que l’espai es nodreix de propostes de la gent. Òbviament que hi ha un espai per entitats més polititzades, però hi cap tot.

Iñaki: Jo crec que la gent, els grups i els moviments, són molt flexibles, molt utilitaris i molt curosos de la seva autonomia. Aleshores, quan hi ha una possibilitat, la gent s’ajunta; crec que al Raval, en un parell d’anys, hi hauran nous locals. S’està movent tot, hi estem aprenent i segur que sortiran formes noves i la baralla serà per l’autonomia i la utilitat, perquè les necessitats són tantes!

Albert: L’autonomia és clara, de fet, a La Negreta, és el que determinarà si continua viva i omplint-se, però tampoc tenim gaire experiència amb ajuntaments, encara que, de moment, ha quedat clar al conveni: el que s’organitza allà dintre es decideix des de dintre. No sé si d’aquí un any i mig l’Ajuntament entendrà que és bo i saludable que existeixi un espai per a la gent. Quan es posin limitacions es tallarà.

Daniel: Des de el meu punt de vista, no depèn tant del seu enteniment com de la seva conveniència. A nosaltres, ens va costar d’entendre, perquè de cop i volta ens proposaven una gestió comunitària al Casal del Forat i la veritat és que a ells els hi surt a compte: fan cosmètica i, a més, marquen diferències amb el PSC. Anar treient poder als amics de l’enemic també els hi va bé.

 

Masala: Voleu afegir alguna cosa més?

Daniel: Jo volia dir que agraeixo a Masala l’espai. Si cal fer un relat dels últims anys, només ens hem de fixar en el Masala, una eina amb molta visió de districte, molt abans que sortís la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella.

Iñaki: Ha estat un element de relació en l’àmbit de la ciutat, evident i clar, per no dir l’únic, perquè Masala parlava de tot; ha estat una eina que ens permetia conèixer-nos i fer coses en comú.

Pepa: Els veïns de La Barceloneta s’enteraven d’un problema del Raval i del que passava al Gòtic gràcies a Masala, perquè a nosaltres la gent ens el demanava.

Albert: El paper de Masala ha estat fonamental; un actor central dels últims deu anys als moviments socials del barri.

Iñaki: I de cara al Districte, una de les eines més útils i que més canya ha fotut amb diferència.

Pepa: Anda que no se’l miraven els regidors!

Iñaki: I tant, que se’l miraven…

    -->