L’autoorganització en una desena de carrers del Raval davant del malestar provocat pel tràfic de drogues va donar lloc a un espai de confluències veïnals i de coordinació entre diferents zones del barri, inèdit en algunes de les seves particularitats.
El procés d’autoorganització veïnal que s’ha produït arran de la crisi de l’heroïna de l’estiu del 2017 és, probablement, un dels moments en què s’han trencat més certes fronteres identitàries i que més i millor ha reflectit l’alta complexitat social i sociològica del Raval. La manifestació del 9 de setembre, convocada pel Veïnat del Raval —nom escollit per a l’acció coordinada de tots els carrers— sota el lema «Cuidemos el barrio. Ni traficantes, ni especuladores. El Raval no está en venta», va reunir prop de 600 persones i va ser una prova fefaent que un conjunt molt important i divers de veïnes de les zones afectades havia posat esforços en comú per a una feina de denúncia i visibilització que, en aquells moments, ja havia aconseguit un impacte molt important.
No obstant, des d’un principi això va voler ser utilitzat, menyspreat o reduït a certs esquemes des de diferents àmbits. La premsa va simplificar el tractament dels esdeveniments a les imatges i els titulars morbosos —«Els narcocarrers del Raval», va titular El Periódico una de les seves notícies—, reduint la realitat a una confrontació entre el veïnat i un monstre (la gent consumidora). És cert que això ha sigut alimentat per imatges proporcionades pel mateix veïnat, que algun cop ha optat per oferir els aspectes més dramàtics i macabres de la situació (individus dormint a les escales o punxant-se), que en alguns casos suposen una violació flagrant de la imatge i la intimitat de les persones. Tot i així, en Toni ens precisa que «van ser els mateixos veïns que van donar les imatges, els qui van demanar pixelar les cares de les persones que hi sortien». En altres casos ha sigut el mateix veïnat, el que ha posat límits, tal com ens explica en Carlos del carrer d’en Roig: «Mentre caminàvem pel carrer un periodista em diu: “Aleshores, la majoria dels pisos del teu carrer són narcopisos?”. Li vaig dir que no, que només es traficava al 22, i després ell em va dir que esperava una altra resposta».
El fet que siguin mobilitzacions sense cap partit polític ni associació al darrere, probablement amb lideratges però sense activistes ni signes identificables al capdavant, ha provocat que sectors diferents i allunyats políticament, com gent dels moviments socials o l’Associació de Veïns del Raval, responguessin en uns casos amb anàlisis massa precipitats i en uns altres directament de manera furibunda.
En un article publicat a l’agost, José Mansilla i Elsa Soro —antropòlegs urbans implicats en els moviments socials—, van escriure un article titulat «El invento de la narcogentrificación» que, paradoxalment, va encunyar el mateix concepte de narcogentrificació, mai utilitzat fins aleshores, amb la finalitat de criticar-lo.1 L’article, centrat en el paper dels mitjans, va generar certa controvèrsia, sent interpretat, potser exageradament, com una mena de negació del problema, que va fer que concretament Mansilla volgués aclarir alguns aspectes en un post de Facebook.2 En aquest post, no obstant això, Mansilla assenyalava en les protestes «un cierto tufillo #NIMBY» (Not In My Back Yard), un acrònim utilitzat pels moviments veïnals de caràcter reaccionari i que a la llarga hem vist que no s’ajusta a les característiques d’aquesta protesta.
En el cas de l’associació d’en Pep Garcia —que sembla haver-se guanyat la vinculació estricta entre el nom de l’entitat i el del seu amo—, va sortir en roda de premsa intentant apropiar-se no de la protesta però sí del conflicte, convocant una manifestació pròpia dos dies abans de la del 9 de setembre: hi van anar divuit persones comptades, i en Garcia es va excusar dient: «Abans teníem un barri que era 90% autòcton i ara tenim una població, que no es pot criminalitzar perquè no seria just, però que no es mobilitza».3
Per sobre de tot això, al llarg de mesos s’ha anat construint una trama complexa tant en els carrers afectats com en la relació entre ells. La Judit ens explica que «vaig tenir les primeres notícies d’Acció Raval al gener, tot i que jo no vaig anar a una assemblea fins al març». Acció Raval va sorgir a la zona de Riereta-Vistalegre-Aurora com una de les primeres expressions de denúncia i rebuig de la situació, i amb un component important de sectors llibertaris. Més endavant, però, el primer carrer que va començar a organitzar les cassolades que durant tot l’estiu s’han fet cada dia a les 22 hores va ser el d’en Roig, tal com ens explica en Carlos: «La primera reunió de veïnes es fa el 15 de juny. Es recullen 75 signatures d’aquest carrer i es porten a l’Ajuntament». Des d’aleshores es produeix una veritable allau de carrers que comencen a fer-se sentir i organitzar-se durant els mesos d’estiu. A l’eix Sant Gil és un grup de dones qui va dinamitzar la mobilització des del principi, ens explica l’Alba: «Veient el que estava passant al carrer i el que estaven fent en altres carrers, el 10 d’agost vam convocar, i no pensàvem que vindria tanta gent: ens vam ajuntar 80 persones i es va muntar l’eix Sant Gil». A l’actualitat, cal sumar-hi «Raval no resignat» (Joaquín Costa i voltants) i els carrers Cardona o Lluna, entre d’altres. De fet, en un moment determinat, les cassolades es van fer itinerants, i els diferents carrers feien columnes per confluir, com un acte de suport, en els carrers que s’estaven començant a organitzar.
Un dels elements comuns del procés organitzatiu han sigut els grups de whatsapp, que han fet una funció triple de transmissió d’informació, convocatòria i sistema de vigilància i avís. En Carlos del carrer d’en Roig ens explica que «aquests grups també s’han convertit en eines de protecció i suport comunitari més enllà de les convocatòries». En David de Riereta confirma que hi ha hagut moments en què els grups de whatsapp han sigut decisius per donar resposta a certes situacions: «En un dels baixos on en el seu moment hi va haver tràfic i que ara és habitatge, alguns traficants van intentar entrar i canviar el pany. Quan me’n vaig adonar, vaig avisar per la llista abans de trucar al 112, i en un moment ens vam ajuntar uns vint i vam aconseguir parar la situació». Els grups també s’estan utilitzant per a la comunicació i la coordinació entre carrers.
Tanmateix, el procés i l’articulació de les diferents visions del problema no ha sigut gens fàcil. Un aspecte que reconeix tothom són les dificultats amb els personalismes i les diferents maneres de fer, tal com ens explica la Judit: «S’intenta que no hi hagi líders, però es donen personalismes o s’imposen alguns tons personals en les intervencions públiques o amb la premsa». Ens consta que un dels primers debats va ser si calia incloure altres qüestions, a més del problema del tràfic d’heroïna. Entre carrer i carrer, i en cadascun d’ells per separat, hi ha opinions i sensibilitats molt diferents sobre qüestions com l’ocupació o el treball sexual. Però des del principi es va fer un esforç per buscar els elements i els diagnòstics comuns, que en Carlos resumeix en tres punts principals: «Tancar pisos amb tràfic, frenar l’especulació i frenar l’activitat turística lesiva». Tanmateix, les diferències sí que es reflecteixen en tàctiques diverses segons cada carrer. En el moment de tancar aquest article, en menys d’una setmana algunes veïnes del carrer Vistalegre feien pública l’ocupació de dos pisos —uns dies després que es produís una operació policial que va acabar amb un traficant detingut— que havien estat punts de venda del narcotràfic, un modus operandi amb el que en aquest carrer s’han evitat les reocupacions per part dels traficants. Això, però, va provocar un comunicat de veïns dels carrers d’en Roig i d’en Robador defensant que els pisos fossin tapiats en lloc d’ocupats.
Per una altra banda, la diversitat dels participants a les mobilitzacions ha evitat, en aquests cas, derives criminalitzadores o estigmatitzadores, tal com ens explica en David: «Davant de comentaris racistes o classistes sempre hi ha hagut algú que ha respost, i no sempre les mateixes persones, i s’ha posat fre a certs discursos». També, malgrat que al principi certs mitjans de comunicació van voler centrar el problema en l’ocupació d’habitatges buits, al final l’enfocament ha sigut diferent del que semblava que s’imposava mediàticament: «No estem en contra de l’ocupació per a habitatge, però sí per a fins il·lícits. Volem una legislació que permeti intervenir en pisos on es fan activitats il·legals». De fet, en algun cas, com ens explica en David, «s’ha ajudat gent que coneixem del barri i que és estimada perquè ocupi, perquè també és una manera d’evitar que s’ocupi amb altres finalitats». Cal plantejar-se també si, vista l’anàlisi que hem fet a l’article anterior, els possibles mecanismes legislatius haurien d’adreçar-se, més aviat, a la prevenció i penalització de les pràctiques especulatives immobiliàries i financeres.
Sobre una qüestió especialment sensible, tant en Carlos com en Toni recalquen que, malgrat les molèsties, no veuen en la gent consumidora el seu enemic. En David reconeix que aquest tema no ha sigut fàcil de tractar, sobretot al principi, encara que afirma que «s’ha aconseguit conscienciar que el toxicòman, malgrat que creï les molèsties, és una víctima més».
Pel que fa a la relació amb les institucions, tots els testimonis coincideixen en què senten una profunda insatisfacció, amb diferents matisos. Cal dir que, en els primers compassos de la mobilització, cada carrer va demanar reunions amb el Districte pel seu compte, i no va ser fins avançat l’estiu que es van coordinar esforços respecte a l’àmbit institucional. En aquest sentit, en Carlos del carrer d’en Roig destaca que «les setmanes de reunions per preparar la manifestació del 9 de setembre com a Veïnat del Raval van ser un pas importantíssim». Ell mateix es queixa que una de les primeres respostes per part de la regidora Gala Pin va ser «“que no hi ha un increment del consum d’heroïna”, però em sembla que han estat fent una cortina de fum amb les dades totals de Barcelona sense mirar específicament el que passa aquí als carrers». Tot i així, reconeix que, gràcies a la pressió veïnal i les successives reunions, «s’han produït millores pel que fa a vigilància, neteja i il·luminació», afirmació amb la qual coincideix en Daniel, que veu «menys xeringues i més il·luminació». Però cap d’aquestes millores «no resolen el problema de fons». Davant d’aquesta situació, Gala Pin ha definit quatre àmbits d’intervenció dins de les competències de l’Ajuntament. Primer, un reforç de l’actuació policial: «Tant Mossos com GUB han reforçat els seus equips territorials d’investigació».4 Segon àmbit, l’habitatge, «per abordar el problema a curt i també a mig termini (evitar noves ocupacions delinqüencials)». Tercer àmbit: «millorar el manteniment i la percepció de la zona». I un quart àmbit: «l’estratègia d’abordatge del consum, que parteix d’un enfocament de dret a la salut, i no pas tant policial i de prevenció de riscos tant pels consumidors com per l’entorn veïnal». Al plenari del passat 19 d’octubre, l’Ajuntament va presentar un pla d’actuació, el diagnòstic del qual ja recull obertament els problemes denunciats pel veïnat, i que incideix en les línies assenyalades per Pin.
Quan preguntem sobre la resposta institucional i els compliments dels compromisos, des de l’eix Sant Gil, l’Alba explica que, per la seva part, «vam demanar una reunió a la Gala Pin i una altra a en Joaquim Forn, i aquest mai va respondre», però que després de les reunions amb el Districte «no hem vist canvis substancials». El tractament policial no s’escapa de les crítiques veïnals. Pel que fa al tracte directe amb el veïnat, la Judit fa palès, més enllà de la incidència de les operacions policials, que «quan anem a denunciar a Mossos no ens deixen, si més no, que hi hagi constància que hi hem anat. Ens posen com a pretext que, si no som víctimes directes del delicte, no podem posar denúncia». D’altra banda, segons l’esmentat informe del 19 d’octubre, d’intervencions policials «fins al 30 d’agost [del 2017], s’han dut a terme 23 entrades i perquisicions a habitatges, en 12 operacions». Quan tancàvem aquest article, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana intervenien en una operació conjunta a la finca del carrer d’en Roig 22, on detenien tres presumptes traficants i tancaven dos pisos, una operació amb un significat si més no simbòlic, ja que aquest edifici sintetitza tots els trets d’aquesta crisi. Tot i així, anteriorment en Daniel reblava: «S’han fet diferents operacions policials, però no hem notat que disminueixi la intensitat; no sé si perquè quan els treuen d’un pis se’n van a un altre…». En aquest sentit, ara per ara, sembla que les operacions policials dutes a terme han incidit sobre punts de tràfic concrets, però no sobre el funcionament mateix de les xarxes de tràfic d’heroïna.
Després de la manifestació del 9 de setembre, les cassolades es van reduir a una setmanal, i els grups veïnals continuen pendents del compliment dels compromisos institucionals. La Judit pensa que cal més contundència: «S’han de tapiar els pisos de fons d’inversió a les zones calentes, ampliar l’horari de la Sala Baluard, que multin els bancs que tenen habitatges buits, i que facin un protocol d’actuació de Mossos i Urbana». Dels testimonis que hem recollit per a aquest treball, tots coincideixen que una part positiva de tot això és una certa recuperació dels vincles i el coneixement entre el veïnat. En David de Riereta explica que «ara ens coneixem amb gent amb qui abans no havíem intercanviat ni una paraula. S’ha trencat l’anonimat que hi havia i ha tornat el Raval d’abans». En Carlos del carrer d’en Roig afirma que «a partir de la mobilització s’han construït relacions de confiança que abans no existien».
NOTES
1 José Mansilla i Elsa Soro: «El invento de la narcogentrificación», nuevatribuna.es, 17 d’agost del 2017 (bit.ly/2ywtJaR).
2 El Antropólogo Perplejo, bit.ly/2yNvDDb.
3 «El president de l’associació veïnal, Pep Garcia, lamenta que els veïns no es mobilitzin però assegura que encara que siguin pocs intentaran millorar el barri», ACN, 7 de setembre del 2017 (bit.ly/2hOrCqP).
4 Gala Pin, bit.ly/2z2Dyfu.