Els registres invisibles de les morts sense sostre

I les múltiples dificultats per comptabilitzar les dades d’una realitat encara poc visible

Masala / Il·lustració: María Romero | 21/05/2013

De la vida de les persones sense sostre se’n sap ben poc, només la gent que treballa en aquest sector o el voluntariat saben alguna cosa de primera mà. La premsa i els mitjans oficials de tant en tant treuen el tema per motius i interessos polítics, com per exemple l’alarma social que pot crear aquesta realitat. Però de la mort d’aquestes persones encara se’n sap molt poc.

Procés postmortem

En la majoria dels casos els únics presents en la mort d’una persona sense sostre són el personal mèdic de l’hospital; o el personal del centre d’acollida, privat o públic, on s’allotjava; o bé els treballadors de la pensió on residia. Una altra cosa és quan moren al carrer.

Quan el metge redacta el certificat de defunció i el jutjat dóna ordre de moure el cos, un cop feta l’autòpsia, els Serveis Socials, o l’entitat social referent de la persona, o l’hospital avisen els Serveis Funeraris de l’Ajuntament de Barcelona – Grupo Mémora (1), que s’encarreguen de fer l’enterrament, assumint els costos si la persona no té cap ingrés, com acostuma a ser el cas de les persones sense sostre. El nínxol, identificat només amb un número, és mantingut dos anys per Serveis Funeraris; si al cap d’aquest temps no l’ha reclamat cap familiar, el cos va a la fossa comuna del cementiri.

Per part dels Serveis Socials no hi ha cap protocol habilitat d’acompanyament i enterrament per a persones sense sostre, a part de comunicar als familiars i al personal qualificat la mort de la persona, per tal de fer les gestions administratives pertinents. La resta d’accions depenen de la implicació personal del o la professional que coneixia la persona, generalment vinculada a un servei d’atenció social concret.

Tot i així hi ha entitats que van una mica més enllà i s’organitzen per poder cobrir d’una manera íntegra i pautada, en la mesura del possible, l’acomiadament de la persona que mor.

La Barca de Caront*

A finals de 2009 Arrels Fundació, entitat ubicada al barri del Raval i dedicada a l’atenció a persones sense sostre des de fa vint-i-cinc anys, va crear una comissió per donar un acompanyament digne a la mort i enterrament de les persones conegudes o vinculades a l’entitat. Ja des del 2005 es feia una mena de recordatori amb la foto de la persona difunta i alguna frase adient sobre com era la persona. Així, de la mateixa manera que les persones són ateses per aquest centre quan estan vives, també se’ls dóna un acompanyament en el moment que moren. La mort en certa manera necessita d’acompanyaments per fer-la, si més no, digna, també per als vius.

Un dels membres de la comissió La Barca de Caront d’Arrels Fundació ens explica el seu funcionament: “Al principi, els enterraments eren molt freds, sobretot quan no hi havia cap familiar del difunt. Tot era molt ràpid i insòlit; un cop avisats per Serveis Funeraris, dues persones de l’entitat que el coneixien, amb amics del carrer si es donava el cas, pujàvem amb taxi al cementeri de Montjuïc. Allí es trobava el forat del nínxol, i ningú més, a part dels operaris que s’encarregaven de l’enterrament. Amb el temps, l’acompanyament a la mort ha anat agafant un caire més participatiu i autèntic al voltant de la persona difunta, una mena de via per elaborar el dol de les persones que el coneixien, i que segueixen vivint sense recursos ni casa”.

Dades mortes, dades invisibles

Segons les dades aproximades de la Comissió La Barca de Caront d’Arrels Fundació, des del gener de 2003 fins al desembre de 2012, s’han registrat 226 defuncions de persones sense sostre conegudes per l’entitat, majoritàriament als districtes de Ciutat Vella, de l’Eixample i de Sants. Més de 22 morts a l’any. Tot i que no és una dada absoluta i general, sí que ofereix una porció de realitat d’aquest territori urbà.

D’aquestes morts recollides durant deu anys, 120 corresponen a Ciutat Vella, un 53,1%; 64 als districtes de Sants i de l’Eixample, un 28,3%; el 18,6% restant, 42 persones, són defuncions registrades a la resta de districtes.

Pel que fa a la situació en el moment de la mort, de les 226 persones registrades, 119, un 52,5%, es trobaven allotjades per la Arrels Fundació, altres entitats o Serveis Socials. 75 persones (un 33,5%) vivien al carrer, tot i que la majoria es trobaven en seguiment per part d’algun centre específic. D’aquestes 75 persones, la majoria va morir en un hospital o en una pensió, però 13 (un 5,7%) van morir al carrer literalment. De la resta, 32 persones (un 14%), es desconeix el lloc de la defunció.

Segons les dades de la Comissió, la mitjana d’edat de defunció de la població sense sostre durant l’última dècada no arriba als seixanta anys, mentre que la dels homes a Ciutat Vella el 2010 era de setanta-cinc anys. (2)

El Centre d’Acollida Assís, associació sense ànim de lucre de Barcelona dedicada a l’atenció integral de persones en situació sense llar, ha fet un informe sobre Violència directa, estructural i cultural exercida contra persones sense llar a Espanya 2006-2012. El Centre va començar l’estudi arran de la traumàtica mort de Rosario Endrinal, cremada viva en un caixer a finals del 2005. Segons aquest informe, elaborat a partir de notícies dels mitjans de comunicació oficials, 473 persones sense sostre han mort als carrers de l’Estat Espanyol durant els últims sis anys. Així, aproximadament cada cinc dies mor una persona sense sostre al carrer. D’aquestes morts al carrer, vint-i-tres van ser comptabilitzades a Barcelona, unes tres per any, xifra que, creuada amb les del registre de la Barca de Caront, dóna una mitjana anual aproximada de cinc defuncions al carrer de persones sense sostre a la ciutat de Barcelona. (3)

Segons l’estudi del Centre d’Acollida Assís, la mitjana d’edat de defunció de les persones sense sostre és de 47 anys, molt per sota del registre d’Arrels Fundació (al voltant dels 60 anys), pel fet que l’informe abasta tot l’Estat, mentre que el registre és a nivell de Barcelona. Pel que fa al sexe, una de cada deu persones sense sostre mortes eren dones.

El serveis de l’Agència de Salut Pública dedicats a persones drogodependents, de vegades també sense sostre, amplien aquestes dades. Àmbit Prevenció, entitat que treballa amb drogodependents al Raval i Ciutat Vella des de fa vint-i-dos anys, i on actualment el 80% de la població atesa és sense sostre, afirma que les morts per sobredosi de persones vinculades a aquesta entitat serien aproximadament de dues a l’any, tot i que segons diuen no tenen cap registre de defuncions vigent. Segons el Servei de Prevenció i Atenció de Drogodependències (SEPAD) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, durant els últims dos anys aproximadament, han mort per sobredosi vuit persones sense domicili. A part de les morts per sobredosi, quedarien sense registrar les morts per altres factors durant els últims deu anys.

Consultant el Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Sostre del Departament d´Atenció a Persones Vulnerables, en els Serveis Socials de l’Ajuntamnet de Barcelona, durant els últims nou anys, entre els diferents serveis d’acolliment municipals i d’atenció social de tota la ciutat, consten aproximadament 188 morts sense sostre, 21 per any (una dada aproximada a la d’Arrels Fundació 22 cada any).

Cal tenir en compte que una part de la població que coneix i és atesa per Arrels Fundació, o el Centre d’Acolliment Assís, no és estrictament la mateixa que és atesa pels Serveis Socials especialitzats o pels serveis sanitaris, a més de moltes altres entitats privades, confessionals o públiques d’atenció a persones sense sostre. És lògic que no tots els serveis facin constar les mateixes morts, perquè no atenen sempre a les mateixes persones sense sostre, i això dóna més dades noves.

Segons les dades recollides dels Serveis Socials d’Atenció a Persones Sense Sostre, les de la Barca de Caront, l’Agència de Salut Pública, i contrastant els registres aproximats de cadascún d’aquestos serveis municipals o privats, la mitjana s’amplia, i es pot definir una dada més unitària, que tot i així, seguirà sent aproximada. Daquesta manera la mitjana de defuncions de persones sense sostre durant els últims deu anys pujaria a més de 26 per any. A part quedarien totes les defuncions que no s’han pogut contabilitzar per no poder contrastar els noms dels diferents registres, o que no queden registrades enlloc com a persona sense sostre. Aquestes defuncions podrien fer pujar en 8 dècimes més aproximadament la mitjana anual de morts, fins arribar a una dada més real però no oficial.

Per altra banda, als Serveis Funeraris de L’Ajuntament de Barcelona-Grupo Mémora consten els enterraments de beneficència de tota la ciutat, però no distingeixen quins van destinats exclusivament a persones sense sostre. Durant el 2012 va haver-hi 500 enterraments de beneficència, dels quals, segons les diverses fonts consultades i un cop contrastades les dades, un 5,3% eren de persones sense sostre.

Conclusions

Actualment no existeix cap registre ni observatori oficial unitari que reculli totes les defuncions de les persones sense sostre dels diferents serveis municipals o privats on hagin estat vinculades. Els organismes oficials o entitats consultades ofereixen una proporció aproximada d’aquestes morts, segons el caire de l’entitat o del territori on treballen. Tampoc existeix cap voluntat política per fer un seguiment d’aquestes dades, perquè siguin tingudes en compte com una part més d’una realitat complexa, canviant i en augment. Queden així sense comptabilitzar les morts de moltes persones que, per múltiples motius, han acabat les seves vides al carrer.

Si avui en dia es comptabilitzen la majoria de tipus de morts, per accident de tràfic, per càncer, etc, hi ha altres morts que estan al marge, que no compten, que són invisibles i que tampoc queda bé reflectir. Però la pobresa, la marginació i el no tenir casa són factors socials importants que escurcen vides i causen morts, ràpides o lentes, en solitud o acompanyades, recordades o oblidades, amb o sense expedient als Serveis Socials.

…………………………………………………………………………..

(1) Serveis Funeraris de Barcelona-Grupo Mémora: aquesta empresa mitxa està participada en un 85% pel Grupo Mémora i en un 15% per l’Ajuntament de Barcelona. Grupo Mémora, mitjançant Servilusa, lidera també el sector funerari de Portugal.

(2) www.idescat.cat

(3) Existeix també un registre estatal via web de la Fundació San Martín de Porres (www.noticiaspsh.org) que recull totes les morts de les persones sense sostre tal i com van apareixent en els mitjans de comunicació. Això tampoc dóna una aproximació real per quantificar totes les morts, però sí que serveix per contrastar i complementar molts dels casos sobre els quals els serveis d’atenció especialitzats no tenen de vegades constància.

*El nom de la comissió, La Barca de Caront, fa referència a la mitologia grega: Caront era el barquer encarregat de portar d’un costat a l’altre del riu Aqueront les ànimes errants dels difunts en el seu viatge des del món dels vius fins a l’Hades, el món dels morts.

Quadre resum de dades.

Morts de persones sense sostre comptabilitzades per La Barca de Caront d’Arrels Fundació:

* Morts a Barcelona durant els últims deu anys (2003-2012): 226
* Morts estrictament al carrer: 13

Morts de persones sense sostre comptabilitzades pel Centre d’Acollida Assís:

* Morts a l’Estat espanyol estrictament al carrer durant els últims sis anys
(2006-2012): 473
* Morts a Barcelona estrictament al carrer durant els últims sis anys: 23

Morts de persones sense sostre a Barcelona comptabilitzades pel Servei de Prevenció i Atenció de Drogodependències i Àmbit Prevenció durant els últims dos anys (2011-2012): 12

Morts de persones sense sostre a Barcelona comptabilitzades pel Programa Municipal d´Atenció a Persones Sense Sostre (Serveis Socials) durant els últims nou anys: 188

Mitjana anual de defuncions de persones sense sostre a Barcelona: més de 26
Mitjana anual de defuncions de persones sense sostre estrictament al carrer a Barcelona: 5
Mitjana d’edat de defunció: 59 anys

Mitjana anual de defuncions de persones sense sostre estrictament al carrer a l’Estat Espanyol: 79
Mitjana d’edat de defunció: 47 anys

Articles sobre la realitat de les persones sense sostre publicats al Masala (www.masala.cat/numeros):
“Polítiques socials i pobresa (II)”, Masala 49, juliol-agost 2009, pàg.11.
“Polítiques socials i pobresa (I)”, Masala 48, setembre-octubre 2009, pàg.9.
“Sense Sostre. Persones al marge del benestar social”, Masala 29, abril-maig 2006, pàg.16.