Feminismos negros: una antología

Elba S. Mansilla / La Ciutat Invisible | 15/03/2013

feminismos negros portada
Nou pensadores i activistes negres, d’origen nord-americà i britànic, en un període que arrenca al tombant de segle XIX i s’allarga fins a l’actualitat, conformen el recull de textos d’aquesta antologia. El llibre parteix de les mares fundadores del feminisme negre ―sorgides de la lluita contra l’esclavatge als Estats Units―, i fa un recorregut per les bases conceptuals i les qüestions centrals del moviment. A la selecció, s’ha prioritzat incloure autores inèdites en llengua castellana, i s’han incorporat tant discursos orals com treballs acadèmics de diferents disciplines. Una narrativa que reconeix i afirma la capacitat d’agència i el protagonisme social de les dones negres, que massa sovint acostumen a ser representades des de la mirada i la lògica del feminisme blanc en un paper únicament de mares, mullers, de dones econòmicament dependents i víctimes de tot tipus de violència.

L’Angela Davis a «I Used To Be Your Sweet Mama. Ideología, sexualidad y domesticidad» fa una anàlisi de les aportacions de les dones al blues. A partir de la vida i de les lletres de dues icones com Bessie Smith i Gertrude “Ma” Rainey, veiem com aquest gènere musical ―hereu de les cançons de treball que es feien ressò de les aspiracions i penes del col·lectiu― va esdevenir veritable espai i expressió de resistència, on les dones reivindicaven obertament la seva independència i sexualitat, i afirmaven els seus desitjos, més enllà del matrimoni, la maternitat i l’amor romàntic. En un altre sentit, l’antropòloga Carol Stack a «Roles sexuales y estrategias de supervivencia en una comunidad negra urbana» denuncia el racisme encobert que s’amaga rere dels serveis socials, que consideren com a desestructurada tota família que no encaixi amb el model de família ètnica blanca. Stack, lluny de problematitzar la família, reivindica els vincles de parentiu a la comunitat afro del barri de Brooklyn, i la representa com una amplíssima xarxa de persones, recursos i espais col·lectius en què les dones ―la germanor femenina o sisterhood― juguen un paper central per sostenir les necessitats bàsiques de menjar i sostre de tota la comunitat.

Un compendi de textos que a més d’entroncar una tradició pròpia, basteixen referents en què les dones negres poden identificar-se, i proporcionen un conjunt d’elements que ajudaran a conèixer, entendre i integrar la lògica, les pràctiques i les propostes dels feminismes negres.

Mercedes Jabardo (ed.) Traficantes de sueños, 2012.

    -->