Icària, a dues veus

Aritz Nafarroa | 20/09/2013

esther_teresa

A dues veus és una col·lecció de tres llibres —n’hi ha un quart a impremta— on es recullen els diàlegs entre tres parelles de personatges cabdals dels moviments polítics i socials d’esquerra a l’Estat espanyol.

Cada parella de personatges sembla centrada en un dels grans temes del moment; així, Julio Anguita, exdirigent d’Izquierda Unida, i Juan Carlos Monedero, professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense i assessor dels processos bolivarians, focalitzen la conversa en la crisi de l’esquerra i de la representació política, en A la izquierda de lo posible; Diego Cañamero, sindicalista del Sindicato Andaluz de Trabajadores, i Sabino Cuadra, d’Amaiur, parlen sobre els moviments socials i els desencaixos dels pobles en l’Estat, a El derecho a la desobediencia; i per últim, Arcadi Oliveres, economista crític i promotor del Procés Constituent, i Celestino Sánchez, veterà militant comunista i membre dels Iaioflautes, parlen de la necessitat d’encaix dels nous moviments socials amb les organitzacions polítiques per tal de reinventar la democràcia, a El rescat de la democràcia.

Creada en un moment de necessària reflexió després de la ressaca post 15M, la nova col·lecció de l’editorial Icaria repassa una sèrie de temes comuns: la crisi de model econòmic, d’Estat, de societat, ecològica i gairebé civilitzatòria; els nous moviments socials; la crisi dels partits polítics per a representar les demandes ciutadanes; el fracàs de la Transició/Transacció; el segrest de la democràcia i dels Estats per part dels poders econòmics; i la necessitat d’una reorganització social i política que permeti el desenvolupament d’una veritable democràcia que doni el poder a les persones, no només retòricament com ho fan les democràcies actuals.

La col·lecció, encara que els personatges que hi participen són de tot l’Estat (només faltaria una veu gallega) està feta des de Barcelona, en un moment en què tots els moviments socials i polítics estan fent replantejaments, després de l’onada de mobilització propiciada arran del 15M. Una col·lecció que potser té la mirada posada en el Procés Constituent que alguns estan intentant obrir des de Catalunya, orientació que sembla confirmar el quart llibre, Sense por, una conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas.

En qualsevol cas, són reflexions interessants que poden ajudar a pensar alguns dels temes clau en el procés de lluites que esperem que continuïn endavant, afrontant la constant retallada de drets imposada pels poders econòmics; reflexions que no ofereixen solucions úniques, sinó que més aviat intenten obrir el debat.