Oasis, les colònies d’estiu per a adolescents LGTB

Oasis són unes colònies d’estiu adreçades a adolescents d’entre tretze i disset anys de tot Catalunya que s’identifiquin com a gais, lesbianes, bisexuals, trans o que estiguin en un procés de qüestionament i recerca de la seva sexualitat o gènere.

Text: Masala i l'equip d'Oasis / Il·lustracions: Blanca A. Mato | 12/05/2017

La imatge que ens evoca un oasi és totalment intencionada: es busca crear un entorn de llibertat i seguretat on es puguin expressar altres formes de viure el gènere i la sexualitat en una societat que no només no ho permet, sinó que violenta a qui ho fa. Aquesta iniciativa va començar el 2015 i enguany ha celebrat la seva segona edició.

Donant forma a una necessitat

Les educadores de l’equip Oasis, abans d’organitzar-se i crear el projecte, havien comentat en diverses ocasions la idea de fer unes colònies per a adolescents LGBT com a eina per enfrontar i combatre l’assetjament escolar que pateix el col·lectiu. Havien pogut constatar de forma rotunda la persistència de discriminacions cap al jovent LGBT, la necessitat de donar suport tant a les joves com a les famílies, així com la manca d’un espai de referència, socialització i trobada on poder compartir experiències amb altres joves en situacions similars, des d’un punt de vista positiu i empoderador.

Des de la seva experiència professional, treballant des de fa més d’una dècada en instituts de tot Catalunya, han observat que arreu on van, sempre hi ha una adolescent tota sola —una noia lesbiana, un noi gai o una persona trans—, més o menys empoderada, però sense tribu, sense colla, sense xarxa. «Imagina’t si creem entre aquest, aquell, aquell altre de l’altre poble, un espai entre iguals on puguin ajuntar-se!» També des de la seva experiència personal: «Imagina’t què diferent hauria estat tot si això hagués existit quan jo tenia catorze anys».

Oasis va néixer així com un projecte antibullying des d’una perspectiva comunitària, feminista i d’empoderament; fora dels centres escolars i a partir d’eixos de treball que dotin les persones de recursos i eines perquè siguin protagonistes actives de les seves vides i dels seus processos. I perquè ho facin en espais que parteixin de l’oci i el benestar.

Es tracta d’una experiència pionera i única a Catalunya i a la resta de l’Estat. Tot i que hi ha experiències internacionals de filosofia semblant (projectes de colònies al voltant de la diversitat sexual i de gènere a països com el Canadà, els Estats Units o el nord d’Europa), no tenim coneixement de cap que incorpori aquesta perspectiva feminista explícita.

Vehicular continguts a través del lleure

El primer any, Oasis van ser unes colònies d’estiu de tres dies que van aplegar una desena d’adolescents a l’alberg Mare de Déu de Montserrat de Barcelona. Amb un programa intensiu, aquesta trobada va combinar els espais de convivència i lleure amb altres activitats que tractaven la sexualitat, l’empoderament, experiències personals d’assetjament escolar, l’expressió musical, l’activisme i els espais emocionals diaris, i, també, amb el primer Cabaret amb Ploma, i una activitat final amb les famílies. El grup va encaixar amb fluïdesa i es van generar dinàmiques d’escolta, suport mutu i amistat que encara perduren.

A partir de la primera experiència, Oasis va créixer el segon any en dies i en volum de participants, al mateix temps que reduïa la seva intensitat. Una vintena d’adolescents, organitzades en dos grups d’edat, van participar en unes colònies de sis dies i van gaudir d’un programa que combinava activitats lúdiques, esportives i expressives (caiac, excursions, jocs d’equip, gimcanes, circ, dansa-teatre, música, etc.) amb activitats d’empoderament (tallers sobre autoestima, sexualitat, els ideals d’amor i la prevenció de relacions abusives, diversitat de gènere, activisme LGBT, assetjament LGBT fòbic, espais d’autoconeixement i expressió emocional, entre d’altres).

La idea d’aquesta edició es basava en els aprenentatges fets a la primera: no calia programar tantes activitats formals, sinó vehicular tots aquests continguts a través del lleure. Passant-s’ho bé, fent activitats de tot tipus, el grup va marcant el seu ritme i les adolescents mateixes aporten línies de treball i experiències constantment. A tall d’exemple, una senzilla activitat de caiac al pantà de la Baells, a part de ser una experiència divertida i de col·laboració en equip, també suposa poder gaudir del bany en un entorn de seguretat, ja que per a les joves trans la platja o la piscina són espais de tensió a evitar. Així, cada una decidia com volia passar el dia, banyar-se o no, fer-ho amb banyador o amb roba, amb la comprensió i el suport del grup.

Tants reptes com sigles

Treballar amb adolescents LGBT suposa molts reptes, i realitzar un projecte d’aquest tipus els condensa en molt pocs dies: complexitats, limitacions i potencialitats es barregen en una experiència intensa i molt singular.

El mateix treball amb adolescents és, en si mateix, un repte educatiu constant. Què és el que fa les adolescents guais respecte a la resta i segons els cànons socials, el valor de la gelosia com a indicador de l’amor en les primeres relacions de parella, l’enaltiment de les relacions tòxiques, la inseguretat personal darrere de moltes accions i comportaments… són elements que sempre estaran sobre la taula.

A més, el treball educatiu es complica en una societat com la nostra, on totes les diversitats (de procedència, de classe, d’estructura familiar, etc.) es viuen de forma conflictiva, atesa la precarització i la violència estructural que pateixen. Per a moltes adolescents LGBT la seva principal dificultat a la vida no és la condició de gènere o sexual, sinó moltes altres que poden tenir a veure amb la seva situació familiar, econòmica, de salut mental, de relació de parella… com tota la resta d’adolescents; i tots aquests eixos s’intersequen i converteixen l’experiència LGBT en quelcom més intricat.

Tot i això, els reptes més importants tenen a veure amb la participació: d’una banda, la de noies lesbianes, i de l’altra, la d’adolescents sense suport familiar.

La participació de noies lesbianes ha estat un objectiu no assolit: ha incrementat de la primera a la segona edició, però de forma no suficient. Pot ser que les lesbianes no s’hagin sentit mai cridades a l’espai LGBT —que sovint tampoc ha estat construït per incloure-les—, o que els estereotips existents siguin absolutament desempoderadors i no s’hi sentin representades. També és possible que les raons siguin més positives: que les noies tinguin més xarxes i estiguin menys necessitades d’espais de socialització. O que tots aquests elements es barregin. En qualsevol cas, és un front en què cal seguir treballant.

També convé seguir treballant per arribar a l’adolescència que no té suport familiar. En tractar-se de menors necessiten autorització, i hi ha joves que no hi poden assistir per por de sortir de l’armari o per la negativa de la seva família. Encara que el projecte arriba a una gran diversitat de famílies, en general és més fàcil que hi participin les que ja estan enxarxades d’alguna manera.

Una iniciativa que beu del debat

Tot i els bons resultats constatats a les dues edicions, un projecte com Oasis no està exempt de crítiques.

El projecte ha generat debat en algunes institucions pel fet d’estar exclusivament dirigit a persones LGBT, ja que es considera que això pot generar dinàmiques de segregació. Així, es planteja que s’hauria de treballar perquè totes les colònies fossin inclusives.

El problema, però, és plantejar aquestes dues estratègies com mútuament excloents; evidentment, el repte és transversalitzar i convertir tots els espais en inclusius, però això no impedeix que hi pugui haver espais específics per generar empoderaments que reconeguin la riquesa pròpia.

A més, aquest plantejament ignora la gran diversitat que hi ha dins el mateix col·lectiu LGBT, que no és un espai homogeni.

Sigui com sigui, si tenim en compte les dades actuals sobre assetjament LGBT fòbic i la realitat actual, no sembla que hi hagi d’haver cap canvi imminent: l’educació afectiva-sexual que reben als centres és encara heterocentrada, no hi ha programes seriosos contra l’assetjament escolar, el protocol antibullying de la Generalitat no té desenvolupades les especificitats de l’LGBT fòbia, la llei catalana per combatre l’homofòbia i la transfòbia encara no ha desplegat les mesures en educació, el pla municipal de Barcelona segueix en un estadi inicial… i un llarg etcètera. Potser tot està massa verd i hi ha altres urgències per atendre.

En la mateixa línia, una altra crítica rebuda és que Oasis és una bombolla que no soluciona el dia a dia del jovent LGBT. Si bé és cert que es tracta d’un projecte de curta durada, també ho és que serveix per agafar força i tornar al dia a dia amb més eines, autoestima, amistats i confiança. No s’han de menystenir l’impacte i els efectes positius d’una setmana per a la vida de les adolescents i les seves famílies.

El canvi es pot apreciar en les persones participants en la primera edició, algunes de les quals han repetit en la segona: joves amb maduresa, amb una major xarxa d’amistats i eines davant la discriminació, amb sentiment de pertinença, amb somnis i consciència social, amb noves habilitats i actituds de cura i acollida a les participants noves, inclús dinamitzant per si mateixes molts dels espais informals.

Plans de futur

Tot i les dificultats, les crítiques i els reptes, Oasis segueix endavant cap a una nova edició. Les línies de continuïtat s’estan diversificant i contemplen també la necessitat d’oferir espais de lleure a nens i nenes de gènere fluid menors de tretze anys que no encaixen amb les normes de gènere. I tot i que el jovent participant s’autoorganitza per trobar-se al llarg de l’any, també reclamen mantenir espais dinamitzats al llarg del curs; i aquelles que ja han complert els divuit volen seguir vinculades al projecte, algunes com a monitores. Aquestes són, per ara, les prioritats per a l’edició del 2017.

Si bé és evident que Oasis no arregla el món, els nois i les noies que hi han participat expliquen que els ha canviat la vida. I això seguirà sent una prioritat durant molts anys més.


El bullying LGBT fòbic, una realitat a combatre

Una de les preocupacions més importants detectada en relació amb el col·lectiu d’adolescents gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals és la de l’assetjament escolar LGBT fòbic, la manca de referents positius i la necessitat de mesures per combatre-ho. En els darrers anys s’han presentat diversos informes que denuncien la gravetat d’aquest assetjament i el fort impacte que té en l’adolescència LGBT: les dades més recents assenyalen que un 43% del jovent que pateix assetjament homo-lesbo-transfòbic a l’escola s’ha plantejat el suïcidi i un 17% ho ha intentat alguna vegada, segons un informe presentat al Síndic de Greuges el 2013 per la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB).


ELS QUATRE PILARS DEL PROJECTE OASIS

La metodologia de referents positius

La majoria d’adolescents no han conegut gairebé ningú obertament LGBT en el seu entorn i, quan ho han fet, sovint es tracta d’històries dures, o invisibilitzades, com «el marica del poble» o la «tieta Maria que viu amb una amiga». El seu professorat té grans obstacles per sortir de l’armari i ser un referent per a aquestes joves, i a les famílies sovint aquests temes no es parlen obertament, o es parlen des del prejudici. Si cerquem referents d’adolescents i joves, la imatge millora poc: esportistes, cantants i actors i actrius que tenen moltes dificultats per expressar obertament la seva sexualitat o una expressió de gènere dissident. Si cerquem en l’imaginari popular, a les pel·lícules, sèries o altres ficcions —tot i que hi comença a haver excepcions en positiu—, el que veiem encara és molt estereotipat o dramàtic.

La metodologia de referents positius parteix de la base que, per combatre l’autoodi o l’estigmatització que viuen moltes adolescents LGBT, és important nodrir el seu imaginari d’històries i relats positius que d’altres han viscut. En aquest sentit és fonamental que coneguin persones que els puguin fer pensar més enllà dels estereotips socials que envolten el fet gai, lèsbic, bi i trans. Per això, es considera molt important que l’equip educatiu de la trobada siguin persones LGBT que es reconeguin i s’anomenin com a tals, i alhora es convida diverses persones LGBT amb trajectòries diverses a conèixer i compartir experiències amb el grup d’adolescents durant la trobada.

L’empoderament i la cura

Totes les adolescents LGBT són, sigui de forma directa o indirecta, víctimes de la violència per raó de sexe, gènere o sexualitat. La lesbo-trans-homofòbia està present en bona part dels àmbits de la nostra societat, i en concret en el medi escolar, que malauradament impacten en el jovent LGBT, en la seva autoestima i percepció de si mateixes. Per això, és important abordar aquestes violències en un ambient de cura i de manera col·lectiva per entendre que no són fets individuals sinó que formen part d’una violència estructural.

Oasis es planteja així com a espai de seguretat, des d’una perspectiva feminista: un espai on ets benvinguda, siguis com siguis, on les persones que hi participen es posen en joc a si mateixes i en primera persona per crear un espai de confiança, on no es permeten actituds que puguin ser tòxiques, on es fomenten dinàmiques d’escolta, on es regulen els protagonismes perquè tothom gaudeixi d’espai i temps d’atenció sense menystenir el d’altri.

La cura és fonamental, ja que reverteix també en l’autocura: que les adolescents aprenguin també a escoltar-se a si mateixes, a cuidar-se, a estimar-se, a respectar els seus propis límits i fer-los respectar, a saber quan demanar, a valorar la interdependència i valorar-se en un grup. Construint un empoderament, personal, col·lectiu i feminista.

La creació de vincles entre iguals

Per sort, hi pot haver (i hi ha) adolescents que han tingut entorns molt favorables, grups d’amistats o altres xarxes a prop; o bé adolescents que, per les seves habilitats personals, pels recursos emocionals de les seves famílies o les eines de l’equip educatiu dels seus instituts, han pogut viure la seva vida sense excessius conflictes més enllà dels típics de la seva edat, en un entorn positiu; però és una realitat que la gran majoria d’adolescents LGBT no vénen d’aquí. O aquest acompanyament els segueix sense ser suficient per estar al món.

La generació de vincles positius entre adolescents amb diversitats sexuals i de gènere és una estratègia bàsica per trencar el sentiment de solitud i l’aïllament i poder expressar-se a tots els nivells amb llibertat.

Després de molt de temps exposades a la toxicitat de la discriminació sovint protagonitzada per altres grups —de la seva edat, de la seva classe, del seu poble—, el col·lectiu adquireix un nou significat: és un espai d’escolta, d’acceptació, de compartir i de cooperar. I a partir de trobar aquest suport entre iguals, l’adolescent podrà millorar la seva autoimatge i les seves habilitats socials arreu.

El treball amb les famílies

Donar suport a les famílies dels i les adolescents LGBT consisteix a facilitar-los un espai d’acollida i trobada on compartir els dubtes, les diferents eines i necessitats en relació amb l’educació i l’acompanyament de les seves filles i fills, i fer-ho en un ambient de comprensió mútua. El contacte entre famílies també ajuda a vincular-se amb altres entitats com Transfamilia o AMPGIL, l’Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Trans, que són entitats referents per a l’equip d’Oasis i col·laboradores del projecte.

L’espai familiar és un moment que remou emocions alhora que potencia el vincle que després ajudarà els i les joves a mantenir-se en contacte durant tot l’any.