El passat febrer CIU i PP van aprovar la reforma del Port Vell per a convertir-lo en una marina de iots de luxe, malgrat el clam popular contra aquest projecte elitista. Mentrestant, la premsa immobiliària ja diu que la Barceloneta es convertirà en una zona residencial de luxe arran de la transformació del Port. Altres mitjans han constatat que les immobiliàries estan començant a fer maniobres al barri i que ja oferten pisos de luxe amb vistes al Port a preus astronòmics.
En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’esborrany d’un nou pla urbanístic per a la Barceloneta. El pla s’estava gestant com a mínim des de l’abril del 2010, quan l’administració va obrir un concurs després que el «pla dels ascensors» quedés aturat gràcies a la lluita veïnal. Les entitats veïnals van constituir el gener del 2011 una «Xarxa del Barri» que reclamava una comissió de seguiment de la redacció del nou pla. Fins gairebé dos anys més tard no hem tingut accés a cap mena d’informació ni s’ha obert cap espai a la participació. El desembre del 2012, a una reunió amb Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Foment de Ciutat Vella i Urbaning, el despatx d’arquitectes encarregat de l’elaboració del planejament, es va formar una comissió de seguiment del nou pla. El febrer ens van fer arribar l’esborrany del pla refós, de manera que sembla quedar descartada la participació veïnal en la fase de diagnòstic i redacció.
Des de l’associació de veïnes de l’Òstia entenem que per poder parlar de participació són necessaris un seguit de requisits que garanteixin que la participació veïnal no sigui paper mullat:
- El procés de participació comença desvirtuat perquè les entitats i veïns no han tingut accés a la informació ni han pogut participar en les fases prèvies de diagnòstic de necessitats, definició d’objectius i actuacions i redacció de l’esborrany.
- Les sessions de participació han de ser públiques, obertes a tot el veïnat.
- Totes les fases del procés de participació han de ser suficientment publicitades per part de l’administració.
- Els diagnòstics, esmenes i propostes acordades per part de les entitats veïnals han de ser vinculants.
- No es poden considerar com acords allò parlat en les sessions de participació, fins que no s’hagi fet el retorn per part dels assistents a les respectives entitats i al conjunt del barri.
Per a nosaltres, que qualsevol veïna del barri pugui participar en la comissió de seguiment és un mínim democràtic irrenunciable. L’Ajuntament i algunes entitats del barri volien reservar aquest dret únicament a unes cinc entitats (les tres associacions de veïns, la de comerciants, una associació benèfica i alguna més), excloent els veïns a títol individual. Malgrat les discrepàncies entre les diferents entitats que conformen la Xarxa del Barri, es va presentar una proposta conjunta al Districte on es reclamava que les sessions de la comissió havien de ser obertes a qualsevol que hi volgués assistir. Després d’un estira-i-arronsa entre la proposta de la Xarxa del Barri i la contraproposta del Districte, s’ha pactat que les entitats interessades participaran en totes les sessions de la comissió, però que quan es consideri “oportú” s’acceptarà la presència d’altres persones. L’Avv L’Òstia considera que la participació dels veïns i veïnes, pertanyin o no a una entitat, és oportuna per a la totalitat de les sessions.
Pel que fa als continguts del nou planejament urbanístic, podem avançar algunes impressions a partir de la lectura de la documentació de què disposem:
- Pel que fa a la modificació del PERI, es posaran en marxa gestions pendents i que es reforçarà el valor patrimonial del barri amb actuacions de rehabilitació i recuperació; una nova Ordenança d’edificació regularà la “renovació del teixit residencial i edilici”. Creiem que s’hauria d’anar amb molt de compte, per tal que la patrimonialització del barri no repercuteixi en un augment del preu de l’habitatge (lloguer o hipoteca).
- Pel que fa a la «MPGM en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta per millorar la seva accessibilitat vertical»- «el pla dels ascensors» sí que diu clarament que «l’objecte de la modificació d’aquest document serà la seva derogació». No oblidem que és una victòria veïnal.
- Entre altres actuacions previstes destaca la intenció d’edificar a primera línia de mar, a la zona que dóna al Passeig Marítim. Per lògica immobiliària, a primera línia de mar hi anirien habitatges de luxe…
- No s’ha fet cap diagnòstic previ de necessitats dels veïns del barri.
- No ens consta cap estudi d’impacte social i ambiental, que tot pla urbanístic ha d’incloure.
- Tot pla urbanístic hauria de contemplar mesures preventives concretes per evitar generar dinàmiques de gentrificació i per garantir el dret a l’habitatge, a la ciutat i a l’arrelament al territori.
- El pla té un plantejament purament urbanístic i arquitectònic, i sembla oblidar que als edificis i barris hi viu gent.
- El pla no té en compte el context general de crisi i la situació de precarització i vulnerabilitat creixents dels veïns i veïnes del barri, combinada amb la pressió immobiliària per convertir-lo en una zona residencial de luxe.
Estigueu atentes a properes informacions. Avui com sempre, cap pla sense els veïns i cap veí fora del barri.