Sant Pere Més Baix: reforma d’un carrer, reforma d’un barri

El barri de Sant Pere i Santa Caterina, un dels indrets més maltractats per operacions com la reforma del Mercat de Santa Caterina, és ara subjecte d’una reforma pensada per un teixit comercial turístic, i que torna a oblidar les necessitats d’un veïnat condemnat una altra vegada a jugar un paper secundari tant en les decisions sobre l’espai com en la projecció del seu futur.

Sant Pere portada

Fins no fa tant, el Casc Antic de Barcelona, cantonada nord-est de Ciutat Vella, era un barri relativament tranquil en termes d’explotació turística, sobretot si el comparem amb altres zones del districte. A grans trets, el Gòtic, el barri més castigat, ha anat superant els seus propis rècords de buidatge i mercantilització; el Raval ha viscut reiterats processos d’estigmatització i gentrificació al llarg dels anys, malgrat els quals manté un caràcter propi; a la Barceloneta, l’Hotel Vela va obrir una fuita important, agreujada ara per la transformació del Port Vell en marina de luxe i la brutal proliferació de pisos turístics.

Mentrestant, el Casc Antic semblava patir una pressió menor. És cert que el barri té un passat recent de forta violència urbanística, que els hotels i els apartaments turístics hi abunden cada vegada més i que el sector del Born és des de fa molts anys punta de llança de la gentrificació més cosmopolita i adinerada del districte. El sector de Sant Pere i Santa Caterina, però, s’havia mantingut relativament al marge d’aquesta transformació. En bona part, gràcies a l’illa de vida i resistències que el Forat de la Vergonya representa al districte, però també a la força d’un teixit comercial que es resistia als cants de sirena turístics. Encara a hores d’ara, la zona de Sant Pere té més vida pròpia que altres sectors del Casc Antic i de Ciutat Vella. La massa turística, però, s’hi sent cada cop més còmoda: si fins fa poc el gruix es concentrava al voltant del Palau de la Música i prou, a l’actualitat ja s’ha escampat per la resta del barri, com una taca d’oli que s’expandeix des dels principals punts d’atracció turística. Sembla que algunes persones, conegudes vulgarment com a «gestores», ja havien pensat a treure rendibilitat a aquesta particularitat.

La reforma de Sant Pere Més Baix: una intervenció neutra?

La «Baja de San Pedro», probablement l’últim carrer comercial tradicional de Ciutat Vella, es troba a hores d’ara enmig d’una transformació convulsa. Si l’augment del turisme i la fi de les rendes antigues n’estaven modificant el teixit social i comercial, la reforma del carrer pot contribuir a l’acceleració del procés.

La conversió a plataforma única del carrer de Sant Pere Més Baix (SPMB) és una reforma reclamada des de fa més de vint-i-cinc anys pel comerç i el veïnat del barri. Els seus avantatges semblen clars: més espai per a les persones (qui pot estar-hi en contra?), millora de la mobilitat (gent gran, mobilitat reduïda, cotxets) i impuls a l’activitat comercial. La reforma, doncs, ha estat presentada i percebuda majoritàriament com a políticament neutra i, per força, positiva per a totes. Després d’experiències negatives de peatonalització a altres carrers de la ciutat, i tenint en compte el context urbà, social i turístic de Ciutat Vella, cal plantejar-se els riscos que comporta la reforma.

La intervenció, executada entre el juliol del 2013 i el juny del 2015, segueix la mateixa línia d’altres actuacions recents al districte (l’esplanada del Born i diversos carrers de la Barceloneta) i opta per una pseudopeatonalització ambigua: plataforma única, sí permet fàcilment el pas de grans grups a peu o vehicles lleugers, així com més terrasses (els malpensats hi podrien veure intencions d’explotació turística…)—, però mantenint la mateixa circulació de vehicles (limitada per pilons d’accés amb targeta per a veïnes i comerciants) i escàs o nul mobiliari urbà.

Sant Pere infografia

Quina dinamització comercial?

La transformació comercial del carrer ja s’ha evidenciat en els darrers mesos. SPMB ha estat tradicionalment un eix comercial de barri: moltes botigues tèxtils, però també petits comerços d’alimentació, forns i altres establiments d’ús quotidià per al veïnat. Recentment, però, hem vist molts tancaments i encara més obertures de locals: venda de fundes de telèfons mòbils, estilisme, roba de disseny, tallers i alguna gelateria. El comerç ha perdut en proximitat i diversitat, i l’activitat es concentra cada cop més en sectors concrets d’escassa utilitat per al veïnat.

Principalment el comerç actual es reparteix entre botigues nouvingudes a l’expectativa i veteranes que han o hauran d’escollir entre adaptar-se o marxar. La transformació del comerç sembla potenciada per la proximitat de molts botiguers a l’edat de jubilació, sense perspectiva de relleu familiar.

Dues notícies recents il·lustren bé aquest procés de transformació. La primera, difosa a BTV Notícies molt abans de la finalització de les obres, identificava l’èxit de la reforma urbanística amb l’èxit econòmic i la suposada ocupació de tots els locals del carrer.1 La segona, publicada a La Vanguardia,2 entenia que l’única millora possible del barri de Sant Pere passa per la seva turistificació i/o bornització. La publicació d’aquesta notícia va coincidir amb l’obertura, al local d’una veterana perruqueria de SPMB, del Bornísimo, una suposada botiga d’artesania (en la línia de les botigues-museu tan de moda) que ven barrets a 85 €, a més d’altres fineses. Aquest establiment ve a ser un aparador extret del Born i implantat a Sant Pere de manera artificial i forçada.

Cal esmentar que la transformació comercial de SPMB va acompanyada d’un procés paral·lel però de diferents característiques als altres dos eixos de Sant Pere: Mitjà i Més Alt. Mentre que en aquest últim hem vist aparèixer botigues d’antiguitats o vintage i de segona mà, a Sant Pere Mitjà han sorgit els clàssics tallers d’artesans que potser no suposen una amenaça en ells mateixos, però apunten una transició cap a una elitització del comerç.

Sant Pere

Un habitatge cada cop més excloent

Una amenaça clara de la reforma del carrer és la pujada de preus dels habitatges i locals. La rehabilitació recent del Palau Nonell (15 habitatges i dos locals) n’és un exemple il·lustratiu. La promotora AAA ven el darrer habitatge disponible, un àtic de 64 m2 amb 50 m2 de terrassa, per més de mig milió d’euros (maig del 2015) amb l’eslògan «Viviendas de diseño en un palacio del s. xix». La mateixa empresa i el mateix estudi d’arquitectura (JPC) van finalitzar el 2012 la rehabilitació d’11 habitatges en una finca propera, al número 38. En tots els casos es fa servir el topònim/marca Born per localitzar geogràficament i socialment aquestes promocions. Al veí carrer del Rec Comtal (prolongació de Sant Pere Més Baix cap a l’Arc de Triomf, també peatonalitzat parcialment en la mateixa reforma) s’està duent a terme la rehabilitació del número 12, que donarà lloc a 25 habitatges i dos locals. El pis més econòmic, de 50 m2, ja es ven al portal Habitaclia per 5000 euros el metre quadrat. Lidera la reforma la constructora Luis Parés, la mateixa empresa que ultima la reforma del citat Palau Nonell. Al mateix arquitecte correspon igualment la reforma de l’edifici de Basses de Sant Pere 9 (tocant a SPMB), conegut per un cas flagrant de mobbing fa pocs anys i ara enfocat també en habitatge d’alt standing, cosa que no ha impedit els rumors d’hotel o pisos turístics entre el veïnat.

A banda d’aquestes promocions d’edificis rehabilitats, els anuncis de les principals immobiliàries mostren un carrer on sovintegen els rètols «ideal inversors» i és una tasca complicada trobar-hi habitatge de segona mà per sota dels 3000 euros el metre quadrat. L’única excepció a aquest panorama d’habitatge excloent la trobem en la rehabilitació que l’Ajuntament està duent a terme a la finca del número 88 de SPMB. Allà, segons un anunci oficial del febrer de 2015, es destinaran 12 habitatges a la residència temporal de famílies desnonades. Però cal recordar que l’edifici és conegut al barri per haver passat anys i anys buit, malgrat estar destinat a usos socials en el context d’un dur panorama econòmic al districte i a la ciutat, motiu pel qual va ser efímerament okupat al 2013.

Una peça més en el puzle de transformació de Sant Pere

Lluny de prendre mesures per pal·liar els possibles efectes negatius de la reforma del carrer, apareixen diverses peces que semblen apuntar la voluntat de «transformar» el carrer i l’entorn, reforçant com assenyalàvem la pressió turística i econòmica sobre el barri. Diversos elements ho il·lustren:

– Com a rerefons, el Pla d’Usos de Ciutat Vella del 2013, que essencialment decretava una enorme liberalització en la gestió de llicències d’establiments i declarava el Forat i els voltants (incloent-hi SPMB i Rec Comtal) una Àrea de Tractament Específic, cosa que facilitava la concessió de noves llicències per a petits restaurants i ja indicava un interès clar de l’Ajuntament per l’explotació d’aquesta zona.

– Proliferació d’hotels, tant a l’interior com als marges del Casc Antic. Tenen més impacte en la presència de turistes al carrer de SPMB el Musik Boutique Hotel, que va obrir al 2012 amb 23 habitacions, i l’Hotel Catalonia Born, amb 90 habitacions, a escassos metres del primer, al carrer del Rec Comtal. Al perímetre del barri ens ha sorprès recentment l’obertura del Yurbann de Trafalgar (que no s’hauria pogut fer sense el Pla d’Usos).

 -Amenaça d’un bon grapat de nous hotels en construcció. El més conegut, per polèmic, l’hotel projectat per Núñez y Navarro al carrer del Rec Comtal, a l’històric solar de l’economato (comprat a l’Ajuntament, que havia de fer-hi pisos socials). La construcció ha aixecat una forta oposició veïnal per la seva volumetria i estètica, així com per un historial urbanístic força dubtós. Al passeig Pujades 11-13 (antic edifici del Departament d’Interior davant la Ciutadella) s’ha anunciat la construcció d’un hotel de 300 habitacions per part de l’empresa Motel One. Al costat del Mercat de Santa Caterina es projecta un altre megahotel de luxe, propietat de KKH com l’edifici Deutsche Bank a Gràcia. Un nou Yurbann es construirà just al costat de l’altre (Trafalgar 26), ja no de 3 estrelles sinó de 4, i podria posar en risc el passatge de les Manufactures, situat just a sota.

– Reforçament de la presència d’autocars turístics al passeig Lluís Companys. D’una banda, s’ha promocionat el sector dels antics jutjats com a àrea de càrrega/descàrrega dels autocars turístics (conseqüència de la prohibició d’aquesta activitat a Via Laietana). De l’altra, s’ha introduït una nova parada del bus turístic de Julià Travel al mateix passeig, a l’altura del CAP del Casc Antic. Els dos esdeveniments s’han de vincular amb les declaracions que l’anterior regidora, Mercè Homs, va fer a TV de Ciutat Vella durant les obres de SPMB, en què afirmava que la peatonalització «també farà més agradable el passeig dels turistes», i amb les repetides intencions de fer dels carrers transversals del Casc Antic eixos de circulació i penetració cap al Barri Gòtic.

– Altres elements: el Born CC com a pol turístic, la probable reforma del carrer del Portal Nou (un altre eix transversal lligant amb Carders), etc.

La reforma del carrer és un projecte públic de transformació. En canvi, tot el seguit d’altres elements esmentats vindrien a complementar-la en una reforma silenciosa, més complexa i molt més perillosa. Elements potser no tan amenaçadors considerats un per un, però que sumats imposen al barri de Sant Pere una pressió turística i immobiliària inèdita fins ara, equiparant-lo a d’altres molt més afectats. Les conseqüències agreugen els processos ja viscuts al barri i al districte: turistificació, transformació comercial, pèrdua de teixit social i un progressiu canvi de la composició sociodemogràfica de la població del barri cap a sectors més benestants.

Notes:

1BTV, 23 de febrer de 2015.

2La Vanguardia, 19 de març de 2015.