Els temps de la «transparència»

Masala | 17/03/2013

Xavier Trias i el seu equip van fer de l’eslògan «Regeneració política, lideratge i bon govern» un dels eixos de la campanya que els va dur a l’alcaldia de Barcelona el maig del 2011. Un circumspecte Antoni Vives va ser l’escollit per protagonitzar el vídeo on es resumien, en un minut, els beneficis que suposaria per a Barcelona aquesta «nova manera de governar». Tal i com recollia el programa electoral de CiU, una de les mesures que havia de permetre que la ciutadania tornés «a confiar en les seves institucions » era la publicació «de les competències professionals, la retribució i la declaració jurada de béns de tots els càrrecs públics de l’Ajuntament».Es tractava que la informació continguda en l’anomenat Registre d’Interessos (on els regidors estan obligats a reflectir el seu patrimoni personal, els seus ingressos i les activitats i càrrecs que ocupen) deixés de ser secreta per esdevenir pública. El 14 de juliol del 2011, el nou consistori constituïa les comissions permanents del Consell Municipal i atribuïa a la Comissió de Presidència i Règim Interior l’aprovació dels models de declaracions del registre.

Rajoy s’avança

El 9 de setembre, l’endemà que el govern del PP aprovés la publicació de les declaracions dels diputats i senadors a la web del Parlament espanyol, el tema va tornar a l’agenda política municipal. Alberto Fernández Díaz demanava en roda de premsa que l’Ajuntament de Barcelona seguís l’exemple de Rajoy i explicava que l’objectiu era «deixar per escrit el patrimoni dels regidors abans d’entrar en política i en sortir, per poder comprovar si els béns es corresponen amb els ingressos ». Per la seva banda, Xavier Trias s’afanyava en anunciar la convocatòria d’una sessió extraordinària de la Junta de Portaveus on proposaria als grups fer públic el Registre d’Interessos dels membres de la corporació. El dia 12, l’acord per aprovar la mesura va ser unànime, però, com van advertir de seguida representants de diferents formacions polítiques, abans de poder aplicar-se, s’haurien de posar tots d’acord en el com i el què es faria públic.

Un any de negociacions

La principal preocupació, van explicar aleshores els regidors, era la protecció de determinades dades personals com ara adreces, números de compte bancari o matrícules dels vehicles. Per resoldre els dubtes es va decidir demanar un informe a la Secretaria General i es van iniciar reunions conjuntes de tots els partits polítics. Tretze mesos més tard, l’octubre del 2012, es va arribar finalment a un acord sobre el tipus de declaració i el sistema d’accés. Pel camí havien caigut la declaració jurada, la publicació a la web i la possibilitat de conèixer el valor dels béns immobles. També es va decidir no fer cap comprovació de les dades facilitades. Ja només faltava que els regidors presentessin els seus qüestionaris. A alguns, expliquen des de la Secretaria General, «els vam haver de perseguir bastant però, finalment, ho vam aconseguir ». Corrien els darrers dies del mes de desembre del 2012.