Les fronteres invisibles a l’estiu barceloní

GRAFIC (Grup de Recerca i Acció sobre Fronteres i Controls) / Foto: Renata Wulfinghoff | 20/09/2013

El diumenge 4 d’agost els primers banyistes en arribar a la platja del Bogatell es van quedar astorats davant la imatge que van veure: la platja estava plena de creus clavades a la sorra. Creus en record dels milers de persones que han perdut la vida intentant creuar les fronteres o arrel de la violència invisible present en els processos migratoris. Van ser molts els veïns i estiuejants que es van a apropar per veure exactament de què es tractava. Els joves, sempre els més curiosos, s’aturaven a llegir els cartells on es mostraven fotografies d’algunes d’aquestes persones i textos sobre les circumstàncies en què van morir.

Aquesta acció, anomenada «Fronteras Invisibles», va ser una iniciativa de la plataforma A Desalambrar que es va realitzar en diferents platges i ciutats arreu del món. A Barcelona, l’acció va comptar amb el suport i la participació de diversos membres de la campanya Tanquem els CIE, els quals, a més d’informar la gent que anava a la platja sobre les morts causades per les «fronteres externes» a les platges de Canàries, Andalusia o Lampedusa —imatges que hem vist sovint a la premsa o a la televisió—, també recordaven que les «fronteres invisibles» continuen presents a les nostres ciutats. Aquestes fronteres es materialitzen en lleis injustes contra les persones immigrants, en Centres d’Internament (com el que tenim a la Zona Franca) o en accions de racisme institucional i d’hipocresia social, com ara el desallotjament de més de tres-centes persones, la majoria africanes, que vivien en diverses naus al carrer Pere IV i al carrer Puigcerdà.

Com cada any, moltes persones migrants (i en ocasions també turistes pertanyents a certes ètnies) han experimentat la discriminació de les fronteres patint controls i escorcolls arbitraris a Ciutat Vella i altres indrets turístics de la ciutat; després, algunes han estat traslladades al CIE de la Zona Franca per a ser expulsades. Però enguany els fets del Poble Nou han estat especialment significatius respecte aquestes discriminacions. Des de fa uns quants anys, un conjunt de naus industrials en desús conegudes com Can Àfrica o Mount Zion s’havien convertit en l’habitatge de més de tres-centes persones. Vivien en condicions infrahumanes, però mai no havien demanat res a les institucions. Estaven utilitzant un espai en desús per a tenir un sostre i volien muntar una cooperativa de reciclatge de ferralla i guanyar-se la vida d’aquesta manera. A mitjan juny, la magistrada del Jutjat de Primera Instància número 21 de Barcelona, Carla Martínez, va posar data per al desallotjament de la Nau. Tot i els intents d’interlocució amb l’Ajuntament de Barcelona per trobar alguna solució al problema social que ocasionaria deixar més de tres-centes persones sense sostre, la Nau va ser finalment desallotjada el dia 24 de juliol, a les cinc de la matinada, amb un gran desplegament dels Mossos d’Esquadra.

Els fets han posat en evidència que ni a la «Justícia», ni a la família propietària de les naus, ni a l’Ajuntament de Barcelona, els preocupen els drets humans d’aquestes tres-centes persones, la majoria d’elles migrants, i han mostrat la seva cara més hipòcrita. D’una banda, tal i com va informar Ibrahima Seydi, portaveu dels habitants de la Nau, en una roda de premsa realitzada tretze dies després del desallotjament, la família Iglesias Baciana , propietària de les naus, no va voler parlar mai amb ells. D’altra banda, alguns membres d’aquesta família formen part del patronat d’una fundació privada de caràcter benèfic que es dedica a donar suport a dones joves que necessiten integrar-se al món laboral i col•labora des d’aquí amb diferents projectes que es porten a terme a l’Àfrica. Per la seva banda, com denuncia l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments, l’alcalde Trias, que va afirmar personalment que «ningú hauria de dormir al carrer», va incomplir la seva promesa. En una reunió mantinguda entre l’alcalde de Barcelona, representants de l’Assemblea Solidària i els habitants de la Nau, les institucions es van comprometre a proporcionar allotjament temporal i facilitar la tramitació dels papers a les persones que vivien a les naus. Però les tramitacions van ser massa lentes i el dia del desallotjament el desplegament de Serveis Socials va ser totalment insuficient: la gran majoria de persones es van quedar sense sostre. Una cinquantena d’aquestes van realitzar una tancada de tres dies a l’església de Sant Bernat Calvó, al Poble Nou, per continuar pressionant les administracions perquè complissin les promeses i evitar la dispersió del grup. A hores d’ara, com afirma l’Assemblea Solidària, cal continuar alerta. S’ha facilitat pensió o alberg temporal a unes dues-centes persones, però «aquestes mateixes han denunciat que han de compartir petits espais entre set o vuit, fins i tot famílies amb nens petits». I a més a més es pregunten: «Què passarà quan l’Ajuntament digui que s’ha acabat l’allotjament i es trobin novament al carrer sense mitjans per guanyar-se la vida?». Pel que fa al treball, «l’Ajuntament ofereix cursos i alguns llocs de treball en empreses d’inserció», però l’Assemblea Solidària considera que en l’actual context de crisi «aquesta no és una solució realista per a aquest col•lectiu», i insisteixen en demanar suport «per a la creació de cooperatives de recollida de ferralla […] i habilitar uns espais per poder-ho fer». Però com conclou l’Assemblea en el seu darrer comunicat, els drets dels habitants dels assentaments «seguiran vulnerats mentre no tinguin papers i documentació en regla. Només això possibilita accedir al treball i altres serveis bàsics, com la sanitat, en condició d’igualtat amb els autòctons.»

Tot i la violència de les fronteres, el conjunt de discriminacions que suposa la Llei d’Estrangeria i la hipocresia de les institucions i la societat davant dels drets humans dels immigrants, aquest estiu ha quedat palès que les persones que travessen les fronteres, veïnes i veïns i persones solidàries som capaces d’organitzar-nos per denunciar les injustícies i exigir solucions. Com diu l’Assemblea Solidària contra els Desallotjaments en el seu comunicat, «la dignitat està per sobre de la misèria, i les persones per sobre de les propietats.»

1 http://www.poblenou.org/2013/06/qui-es-la-familia-iglesias-baciana/

Més informació: http://som300.info

    -->