La primavera del 2012, la lluita veïnal contra la marina de luxe del Port Vell es va convertir en un motiu de seriosa preocupació per als promotors del projecte (Salamanca Group) i, de retruc, per a l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB).
La primera alarma va saltar a finals del mes d’abril quan el diari The Guardian va publicar un extens article on es repassaven els arguments del veïnat de la Barceloneta contra la privatització i l’elitització del Port Vell. Poques hores després, un representant de Roman Abramòvitx trucava al rotatiu britànic per negar que, tal i com afirmava un rumor que recollia el reportatge, el magnat rus fos un dels accionistes de MB92 (l’empresa de reparació de megaiots situada al costat de la futura marina de luxe). Més enllà del debat sobre els suposats interessos d’Abramòvitx, el que en aquell moment resultava preocupant per a Salamanca Group era que el propietari del megaiot més gran del món es veiés obligat a fer desmentits públics. Haver creat molèsties a la persona que encarna el prototip dels selectes clients que es pretén atraure, a la vegada que creixia l’oposició ciutadana al projecte i el seu ressò mediàtic, feia necessari plantejar un canvi en la política de comunicació de l’empresa.
Compareixença incòmoda
Pocs dies després de la presentació pública de la Plataforma Defensem el Port Vell, nascuda per articular un rebuig ciutadà que va més enllà de les fronteres de la Barceloneta, els promotors del port de luxe decidien anul·lar la conferència que Martin Bellamy, el president de Salamanca Group, tenia previst fer a Mallorca el 19 de juny en el marc de la trobada «El futur dels superiots». La substituta escollida per contestar les reiterades preguntes de la premsa sobre les dificultats de desenvolupament del projecte va ser Norma Trease, directora de vendes de Salamanca Marine i periodista especialitzada en el món dels iots fins que Bellamy la va fitxar a principis del 2011. Bellamy havia evitat una compareixença incòmoda però les mobilitzacions veïnals van continuar durant l’estiu i el debat mediàtic i polític també.
Suport institucional
La primera setmana de setembre del 2012, Bellamy va venir a passar uns dies a Barcelona. Des de Marina Port Vell es va explicar que el president de Salamanca Group volia supervisar l’evolució de la reforma, però altres fonts asseguren que l’objectiu real del viatge era acordar els detalls d’una estratègia que havia de permetre visibilitzar el suport de l’Ajuntament a l’empresa Marina Port Vell.
El que sabem del cert és que el 18 de setembre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària, amb els seus màxims responsables al capdavant (Xavier Trias i Sixte Cambra), presentaven per sorpresa el Barcelona Clúster Nàutic. La nota de premsa difosa pel consistori explicava que el Clúster seria «una agrupació d’empreses i entitats públiques que pretén posicionar la ciutat com a referent del sector nàutic a la Mediterrània i al món i assolir un major nivell de competitivitat i productivitat de tot el sector en benefici del conjunt de la ciutat». MB92, Marina Port Vell i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona foren presentats com els promotors inicials del projecte.
Dos dies després de la roda de premsa de Trias, una nombrosa comitiva de representants del clúster (amb el tinent d’alcalde Antoni Vives al capdavant) viatjava fins al Monaco Yacht Show per presentar la iniciativa i manifestar un suport explícit a Marina Port Vell. Tant és així, que Antoni Vives va arribar a afirmar als periodistes que les obres (pendents encara avui de l’aprovació del Ple de l’Ajuntament) avançaven a bon ritme i que la marina estaria en funcionament l’estiu del 2013.
Una setmana més tard, en el marc del Saló Nàutic de Barcelona, la conferència «Clúster, modelo de colaboración público/privado para el fomento de la economía y el desarrollo sectorial» tancava quinze dies d’intensa activitat. El resultat: una campanya que va permetre visibilitzar d’una manera políticament correcta el suport institucional al port de luxe i redefinir el projecte elitista de Salamanca Group com una «reforma per adequar les instal·lacions a la realitat actual del mercat».
Quatre mesos més tard el Barcelona Clúster Nàutic encara no està oficialment constituït i la seva única activitat pública ha estat signar, el 14 de desembre, un «document conjunt de voluntats».
Més informació: