Certs aires inspirats en Eduardo Galeano van crear la secció internacional del Masala, anomenada «El món al revés», per oferir una ullada amb segell propi del que passava arreu, del que arribava a Ciutat Vella des de molts indrets; una finestra de com vèiem i volíem explicar aquest món “patas arriba”.
A peu de camp, hem contat històries que han anat des de la Xina fins als Estats Units, africanejant des de Mali fins a Uganda; però diríem que internacionalment sempre hem tingut una debilitat: el mon àrab i la Mediterrània, signant notes des del Marroc, passant per la Cabília algeriana i fins a Palestina. I també Llatinoamèrica, on alguns moviments socials ens han brindat moments molt especials que hem volgut explicar amb veu pròpia, amb històries properes, des de Mèxic fins a l’altiplà bolivià.
Però en aquest article volíem ressaltar com Ciutat Vella ha estat molt rica en col·lectius amb una mirada cap enfora, de solidaritat, suport mutu i compromís internacionalista.
Si fem un cop d’ull a la història, trobem que l’anarcosindicalisme i el moviment obrer en general, que tanta força van arribar a tenir al centre de la ciutat, tenien una orientació clarament internacionalista. Amb l’esclat de la guerra civil, gairebé 60.000 brigadistes de cinquanta-quatre països diferents van acudir a lluitar contra el feixisme: el conflicte s’internacionalitzà pel suport de la comunitat organitzada d’arreu del món, un fet sense precedents. Això que avui coneixem com a Districte de Ciutat Vella va veure passar pels seus carrers centenars de brigadistes.
Tornant al passat recent, a la dècada de 1990 (abans de l’aparició del Masala el 2001) neixen als barris de Ciutat Vella desenes de col·lectius amb la voluntat de donar suport i fer sentir la veu de moviments oprimits d’arreu del món. El 1993 sorgeixen al barri de La Ribera dues iniciatives internacionalistes: Sodepau i RAI. Sodepau es crea amb la intenció de treballar la solidaritat internacional i el suport a processos de desenvolupament local i comunitari, sobretot al Magreb, el Pròxim Orient i Llatinoamèrica. Com comenten en el seu ideari: «Concebem els projectes de cooperació com a instruments al servei d’un desenvolupament integral autogestionat, d’una solidaritat activa i d’una acció política comuna entre la nostra entitat i diferents entitats polítiques, socials i culturals del Sud». La seva acció es centra sobretot en la defensa dels drets humans, les activitats socioculturals i les estades solidàries. En aquest mateix sentit, RAI (Recursos d’Animació Intercultural) va començar organitzant estades solidàries: brigades per a poder estendre altres ponts de solidaritat i altres formes de veure la cooperació internacional, mitjançant l’acció política i social en àmbits culturals i educatius. Abans d’aquestes dues organitzacions, ja existia l’OSMI (Oficina de Suport al Moviment Indígena). També a la Ribera, a prop d’on estan situades aquestes entitats, l’any 2002 es crea el col·lectiu Maloka, que dóna suport a les lluites a Colòmbia. Aquesta iniciativa es consolidà amb un espai de trobada per a colombians establerts a Barcelona, així com per a catalans sensibilitzats amb el conflicte colombià, un dels més denunciats per les seves violacions als drets humans.
Entre els anys 1999 i 2000 es va crear la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, que es situà al barri Gòtic. Aquesta organització certificava que, a Barcelona, el conflicte palestí preocupava i donava una mostra de solidaritat i suport per part de la comunitat local i internacional. Nasqué amb la idea d’estendre ponts entre Catalunya i Palestina, per tal que tant catalans com palestins poguessin conèixer ambdues realitats, amb intercanvis per sensibilitzar i mobilitzar la societat davant d’un conflicte que ja dura dècades. La xarxa va desaparèixer cap al 2010, per donar pas a la plataforma Palestina al Cor.
Seguim caminant des del Gòtic cap al Raval i ens trobem diverses iniciatives més. Al carrer del Carme trobem el SCI (Servei Civil Internacional), organització que treballa amb voluntariats internacionals i camps de treball; la sensibilització i la formació són dos puntals bàsics de la seva identitat. Els seus projectes de camps internacionals mouen més de 5.000 persones cada any arreu del món.
Si seguim cap al carrer de Vistalegre, trobem un dels principals espais de referència per a totes aquelles persones que donen suport a causes internacionalistes: la Casa de la Solidaritat. En aquest local s’han organitzat centenars d’actes, campanyes i iniciatives solidàries, tant locals com internacionals. Si alguna cosa caracteritza la «Casa de la Soli» és el gran nombre de col·lectius llatinoamericans que el formen. Ara mateix, acull organitzacions com ACBN Nicaragua, Asociación de Nicaragüenses en Catalunya, AAPG Guatemala (Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala), Cayapa Veneçuela (Assemblea Bolivariana de Catalunya), Plataforma Argentina Contra la Impunidad, Kusi-Warma Perú, Casa Retruco (Solidaridad con Argentina), CASAL (Centro Autogestionario Solidaridad Área Latina) i Raíces Solidarias; així com projectes més orientats a problemàtiques locals, com La Xavaleria, o de suport a col·lectius que treballen temes d’immigració.
Dècades d’internacionalisme
S’acaben de complir vint anys de l’aixecament zapatista de l’1 de gener de 1994 i no oblidarem en aquest article el gran treball desenvolupat durant més de quinze anys pel CSRZ (Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista). Un col·lectiu que va néixer cinc dies després del «Ya Basta» zapatista, exactament el 6 de gener de 1994 a l’interior d’El Lokal, al carrer de la Cera. Aquest va crear ponts de suport i solidaritat amb Mèxic i va ser el referent per milers de «campamentistes» que anaven des de Catalunya a Chiapas, als Campaments Civils per la Pau, fent d’observadors del conflicte. El CSRZ va realitzar durant anys un enorme treball pel que feia a la denúncia sistemàtica de les violacions als drets humans; va crear comissions d’observació a Mèxic; va donar suport a les cooperatives cafeteres, com Mutz Vitz; va documentar diàriament les notícies sobre tot allò que succeïa al territori en conflicte; i també va organitzar trobades o concerts de suport a la rebel·lió zapatista. Un col·lectiu internacionalista com pocs, un referent que va servir a molta gent per adonar-se’n de què passava en aquell petit racó del sud-est mexicà i facilità l’arribada a molts i moltes que van voler donar suport al moviment zapatista. Plenament integrat als moviments socials locals, va participar en campanyes com «Contra l’Europa del capital», contra el Banc Mundial o el NO a la Guerra d’Iraq, entre moltes d’altres. El col·lectiu es va dissoldre l’any 2009, però encara podem veure la pancarta del Guernica acompanyant manifestacions a la ciutat avui en dia.
Barris d’acollida
Ciutat Vella també ha estat, històricament i fins l’actualitat, un territori d’arribada de persones immigrades, tant interior com internacionalment parlant. Aquest suport internacionalista té l’oportunitat de recolzar a aquests col·lectius, de manera local, ja que la problemàtica internacional es trasllada sovint als carrers del seus barris. Recordarem, per exemple, la tancada d’immigrants a les esglésies, l’any 2001, i més tard, al 2005. Campanyes com «Papeles para tod@s» o «Pel tancament dels CIE» (Centres d’Internament d’Estrangers), organitzades per la plataforma «Papeles y Derechos para todos y todas» o el col·lectiu «Desobeint Fronteres».
Acabarem ressaltant també les associacions creades per persones immigrades per donar suport social a la gent que acaba d’arribar al territori; l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, que realitza tasques de suport laboral, d’habitatge o regularització dels papers a col·lectius de Bangladesh, la Índia o Pakistan, entre d’altres. O la Fundació Àrab Bayt Al-Thaqafa, encarregada de facilitar processos d’integració als col·lectius àrabomusulmans que arriben a Catalunya, mitjançant classes de català i castellà, assessoraments jurídics, programes d’acollida i àrees de sensibilització i cooperació internacional dintre de l’organització.
«Pensa globalment, actua localment» deia una frase molt coneguda, estampada en una samarreta d’un activista de Ciutat Vella a la darrera manifestació per la mort, a mans dels Mossos d’Esquadra, de Juan Andrés Benítez el passat 5 d’octubre. Alguns col·lectius, mitjançant l’Associació Cultural El Raval, han coordinat la campanya de denúncia contra aquests brutals fets. «Pensava que ja no quedava gent disposada a demostrar aquesta solidaritat amb els altres», comentava una familiar de Juan Andrés, després d’un acte de protesta contra aquest homicidi, a mans dels Mossos d’Esquadra. «És la punta de l’iceberg d’un barri tractat com a zona de guerra», comentava, dies després dels fets, un article d’aquest mateix periòdic.
Així és com Ciutat Vella ha dit que NO a les guerres d’arreu del món; així, de la mateixa manera, combat les guerres quotidianes que sofreix dia a dia als seus carrers. Des de els foscos racons del carrer de la Cera, fins a El Lokal sempre.