Sabem del cert que més d’una de les nostres lectores va passar vergonya aliena llegint l’entrevista a Mercè Homs publicada al Masala número 63. El reguitzell de respostes monosil·làbiques evidencien amb cruesa que la regidora no pinta gran cosa en les decisions polítiques que afecten el districte i la gent que hi vivim. Malauradament, aquest no és un problema exclusiu d’Homs ni tampoc dels altres regidors que cavalquen sobre els seus districtes buscant el moment de fer el següent salt. Més aviat és el problema d’una classe política que no pot mostrar-se sincerament davant la ciutadania i reconèixer obertament que el seu paper és un altre. És el problema de qui no pot trencar la màgia de l’espectacle explicant-nos en un atac de sinceritat, o fins i tot de comprensible desesperació, que la seva funció (si més no la que el seu partit espera que compleixi) és esdevenir mur de contenció dels descontents, tenir ben apresos els «a mi no em consta» i procurar generar «notícies positives» sobre el territori que li ha tocat en sort governar. Acariciar nerviosament l’argumentari que ha preparat el responsable de premsa sense saber per quina pàgina obrir-lo no és agradable, ho podem entendre. Viure en un barri on cada retallada i cada mesura criminalitzadora de la pobresa generen una llarga llista de víctimes amb rostre, noms i cognoms, tampoc. Ho podran entendre?