Masala
Mercè Homs i Molist va néixer a Vic l’any 1975. Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va treballar al Servei Lingüístic de l’Autoritat Portuària de Barcelona del 1996 al 2000. Militant de Convergència des del 2003, va iniciar la seva tasca a la Federació de Barcelona a partir del 2002, i després com a gerent de la mateixa federació des del 2004 fins al 2007. El 2004 fou nomenada presidenta de l’Agrupació de Ciutat Vella de CDC i el 2007 regidora de l’Ajuntament de Barcelona. El juliol de 2011 Xavier Trias la va escollir com a regidora de Ciutat Vella, en exclusivitat i a temps complet.
Pobresa
Com a regidora del segon districte amb l’índex més alt de pobresa, què pensa de les retallades de la PIRMI? I fins quan podran aguantar l’Ajuntament i les entitats el pes de la gent exclosa d’aquest ingrés?
Nosaltres estem molt coordinats amb Serveis Socials, però independentment de les competències que tingui, jo he de vetllar per tots els veïns de Ciutat Vella. El fet no és que la Generalitat hagi retallat; el que ha fet és posar ordre perquè hi havia un desgavell espectacular.
S’han reduït 5.000 expedients i hi ha sol·licituds de Pirmi de setembre de 2011 que encara esperen aprovació.
En tant que jo no tinc una percepció de «Què està passant?!», és que les coses funcionen bé. A mi com a regidora de territori no m’arriba una percepció d’alarma.
Immigració
El 18 de maig de 2012 Mossos, Guàrdia Urbana i Policia Nacional van fer 157 identificacions al Forat de la Vergonya. El resultat: dues persones detingudes per causes pendents i catorze detingudes per no tenir papers. Què li sembla que es barregi immigració i delinqüència?
Això són les vostres conclusions.
Són les dades de l’operació.
Serà perquè deuen ser uns delinqüents.
Els catorze sense papers són delinqüents?
No, però quan identifiques, si hi ha algú que està sense papers és una persona que no està legalitzada en aquest país. Si es fan aquestes operacions és perquè tenim una situació de delinqüència en aquest territori i hi ha una petició veïnal que ho requereix; i si es fa d’aquesta manera es perquè se sap a qui es busca.
Si de 157 persones només dues tenen delictes pendents com pot dir que se sap a qui es busca?
Aquest és el problema, que se’ns escapen per totes bandes. Tu tens a la gent que ha delinquit en algun cas, però falta trobar-los; si els trobéssim seria fantàstic. A més a més tu pots trobar-los però ells ja han complert les seves penes.
La pregunta és si li sembla bé la barreja d’immigració i delinqüència, evident quan intervé la Policia Nacional, només competent en estrangeria.
Es busquen delinqüents; si després tenim el tant per cent d’immigració que tenim, i tenim també el tant per cent que tenim de delinqüents immigrants, que no només són ells, evidentment; però si hi ha aquesta coincidència…
En una instal·lació artística de l’Associació Mescladís, que amb el lema «stop redades, stop racisme» expressava les queixes de molts usuaris davant les redades, l’Ajuntament ha retirat la paraula «redades»…
Jo crec que l’Ajuntament té dret a exposar als seus equipaments municipals el missatge que creu millor, sense que li vingui imposat per cap entitat.
Les entitats no poden expressar les seves opinions als equipaments?
Que la percepció d’algú sigui que fem intervencions racistes no fa que posem en boca d’un equipament municipal que fem intervencions racistes.
Turisme, apartaments, hotels
Xavier Trias va afirmar que «no pot ser que la riquesa que genera el turisme no repercuteixi sobre la gent que viu a Ciutat Vella». Ens podria dir una mesura que dediqui de manera directa impostos del turisme a necessitats socials de Ciutat Vella?
Una partida que vingui directa no existeix. Potser ho podrem fer, però de moment no és viable. El que sí té Ciutat Vella són uns pressupostos augmentats.
La regularització dels pisos turístics aprovada per la Generalitat és compatible amb el càstig d’aquells que fins avui han exercit l’activitat de manera il·legal?
Suposo… sí.
Com?
Cada vegada que es detecta una infracció es castiga.
S’ha donat un termini de tres mesos per a la regularització. Preguntem si això és una amnistia encoberta.
No t’ho sé dir. Els que estan regularitzats podran funcionar.
La regularització és per aquells que no estan regularitzats, òbviament.
No sé, ara no ho tinc clar això.
Al Pla d’Usos es suprimirà la limitació del número d’apartaments?
Estem treballant en tot això; encara és aviat per dir alguna cosa. El que sí que tenim molt clar és que hi ha d’haver una bona convivència, cosa que en algunes escales no passa.
Mesures concretes?
Les estem fent. Et puc dir que el que vull és millorar aquelles coses que no funcionen bé i compensar tots aquests desajustos que hi ha amb els veïns.
En el cas d’hotels sí que s’han fet declaracions prou explícites que es suprimirà la moratòria de llicències.
Ja es veurà.
Què significa?
Ja es veurà com, perquè una cosa és dir «s’aixeca la moratòria i podrà fer hotels tothom» i una altra és dir «s’aixeca i es podran construir hotels segons en quines condicions».
Si s’aixequés la moratòria de llicències hoteleres i la limitació d’apartaments, no s’estaria donant la raó als qui van forçar la dimissió de l’anterior regidora Itziar Gonzàlez?
No entenc gaire la pregunta.
Quan ella va voler posar límits va rebre una sèrie de pressions perquè deixés les coses com estaven. Si s’aixequessin aquests límits, no es donaria la raó als qui la pressionaven?
Eren altres els problemes que va tenir. Anava en una línia que, segurament, divergia del que volia el seu partit.
Les habitacions d’hotel del barri Gòtic equivalen al 40% del parc d’habitatges del barri i sumen al voltant d’un milió de pernoctacions. On posem el llindar d’allò suportable?
El Pla d’Usos ja contempla unes zones de territori més saturades i unes altres no tant.
Però es treballa sobre algunes dades concretes?
Sí.
I es poden dir?
Són treballs interns que ja s’explicaran.
Si no es posa límit a terrasses, hotels i a tota l’estructura comercial al servei del turisme, com se suposa que es tornarà la Rambla als veïns?
Ja hem començat amb el trasllat de les estàtues; no sé si hi heu passejat últimament però no té res a veure passejar fins els pintors.
No hi ha cap intenció de suprimir terrasses ni comerços turístics?
Evidentment que no. La Rambla és un dels passeigs més visitats del món i volem que continuï sent així. El que volem és que, a més a més, el barceloní i la persona de Ciutat Vella s’hi senti a gust.
Sap si una part de la taxa turística s’aplicarà per contrarestar els efectes negatius del turisme?
Hem de treballar per això, perquè tots aquells no-beneficis [sic] que ens aporta el turisme als veïns no es vegin com una cosa tan negativa. Hem d’aconseguir que ens perjudiqui positivament [sic] i que ens beneficiem d’això amb coses tangibles.
Corrupció
CiU va exigir que la gestió de llicències s’investigués des del 2001. Promourà ara una comissió que indagui a fons què ha passat al Districte la darrera dècada i abans?
Des de Ciutat Vella no s’ha demanat que s’impulsi res.
Després de la gravetat del cas de corrupció descobert al Districte, no té previst un pla de reforma, depuració i transparència?
Jo he arribat aquí i t’asseguro que no n’he trobat ni una de corrupció. Tinc tota la confiança amb els funcionaris que hi ha al Districte, i a més hi ha un procés judicial obert.
Barceloneta
El novembre de 2011, malgrat que el seu company de partit Antoni Vives forma part del Consell d’Administració del Port, va afirmar no estar al corrent del projecte per convertir el Port Vell en marina de luxe. No l’informen del que passa a l’APB?
El Port li toca a Hàbitat Urbà i, per suposat, com que el Districte és fronterer amb el Port jo ho vaig saber quan em va correspondre.
Però al novembre això ja feia uns mesos que es gestava.
No aniré a buscar quan s’inicia i quan m’ho van dir. Que el senyor Vives hi sigui és com si hi fos jo; som el mateix govern.
Impulsarà mesures que garanteixin que els projectes a l’àmbit del port-ciutat siguin transparents i permetin la intervenció veïnal?
Ja m’he reunit moltes vegades amb els veïns, hem recollit totes les al·legacions i les hem passat al Port de Barcelona, i ara amb el Pla Especial, on hi haurà el pla de participació, es veuran reflectides.
Però les institucions competents i els veïns no haurien de poder participar i opinar sobre l’ús que es dóna a aquest espai?
És que això és Port, és una empresa privada. El que tu dius seria com si ve un hotel a Ciutat Vella i com que es fa a Ciutat Vella el veí vol decidir com serà l’hotel. Això seria ficar el nas a qualsevol iniciativa privada.
Satisfeta de la manera com l’APB interacciona amb les administracions?
Evidentment, perquè al final el Port no pot fer el que li doni la gana, perquè forma part d’una ciutat. Nosaltres posem les condicions, perquè aquí juguem a fer ciutat i a fer barri, La Barceloneta, i amb això anem a sac.
Per què s’executen obres abans que el planejament estigui aprovat per les administracions competents?
Eren obres d’arranjaments. Vosaltres sou periodistes, o no sé si ho sou; que això ho digui un veí, d’acord, però que ho digueu vosaltres…
Sap quines són la primera i la segona fase del pla mestre de la reforma del Port Vell?
No ho sé.
Són les obres que van denunciar els veïns.
Doncs si ja ho sabeu no m’ho pregunteu.
Quines contrapartides en diners rebrà la ciutat a canvi de la reforma del Port Vell i quina quantitat es destinarà a necessitats veïnals de la Barceloneta?
No ho sabem això.
Treball sexual
Es dupliquen (de 375 a 750 euros) les sancions a les treballadores sexuals. Per què són penalitzades les dones a qui diuen voler donar una sortida?
No sé si es dupliquen o no, però la novetat és que es prohibeix la prostitució al carrer.
Segons les entitats socials l’aplicació de l’ordenança ja funcionava com una prohibició.
No sé si això és així. S’ha augmentat un 60% el pressupost en el treball de mediació, per ajudar que aquestes senyores, les que vulguin, surtin de la feina que estan fent.
Però és compatible ajudar-les amb endurir les sancions?
Ho veurem quan s’apliqui.
El director del Servei de Prevenció de l’Ajuntament va informar contra l’enduriment de l’ordenança perquè considerava que traslladaria l’activitat «a altres zones menys visibles […] amb més risc de constituir espais d’impunitat i d’activitat de xarxes delictives». L’enduriment de l’ordenança s’ha basat en estudis previs?
Suposo que sí. Això s’ha fet des de l’àmbit de Dona i Prevenció.
Com a regidora d’un dels districtes més afectats pel canvi en l’ordenança, no l’han informat sobre quin és el fonament d’aquestes decisions?
Això ho heu de preguntar a la Regidoria de Dona. Aquesta és una demanda ciutadana; veus les enquestes i ningú vol prostitució al carrer i es tracta de buscar un mecanisme per combatre-la amb l’ajuda del treball de mediació.
Però les decisions es prenen en base a les enquestes?
És que jo no t’ho puc dir, perquè jo no l’he pres aquesta decisió.
Però no et consulten com a responsable del territori?
És que si m’haguessin de consultar tot el que fem no acabarien mai.
Quan parles de «el que vol la gent» generalment et refereixes a demandes d’una part de la població que repercuteixen directament sobre una altra part de la població. Hi ha qui exigeix redades, qui no vol prostitució, qui no vol pobresa visible als carrers… Són exigències que afecten la vida d’immigrants, prostitutes i pobres. És inevitable la divisió de la població de Ciutat Vella en dos bàndols?
Jo, en un any que porto aquí, no he vist aquesta separació al territori. En proporció, hi ha molta més entitat i molt més veí que està per construir i parlar en positiu, que no pas els que es queixen sempre de tot.