El Pla d’Usos de Ciutat Vella del 2013 va ser elaborat basant-se en les mesures proposades per un estudi que no es va incorporar mai a la documentació oficial. La història d’aquesta modificació del planejament del districte, avui anul·lada per dues sentències judicials, retrata el poder del sector hoteler i l’essència de les polítiques business friendly.
«A segons quins llocs de Ciutat Vella un cinc estrelles no em molesta.» Corria el mes de setembre del 2011 i Xavier Trias, amb el càrrec d’alcalde tot just estrenat, es dirigia a la premsa per valorar el moment turístic de la ciutat. Flanquejat per dues patums del sector hoteler —el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, i el president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos—, Trias va voler aclarir que, més enllà de la seva opinió personal, la revisió del Pla d’Usos aleshores vigent a Ciutat Vella no es faria sense «un gran debat, participació de tothom i molt consens».
En la mateixa línia s’expressava la nova regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, que uns dies abans de les declaracions de l’alcalde havia afirmat que qualsevol reforma del Pla d’Usos es faria «després de saber què diu cada sector i què diuen els veïns».
Moratòria hotelera en perill
Tot i les promeses de participació ciutadana dels responsables municipals, bona part del veïnat va començar a sospitar que el bloqueig a la creació de noves places hoteleres al districte impulsat per Itziar González estava amenaçat. La mesura, iniciada com a moratòria temporal el 2009 i consolidada amb l’aprovació del Pla d’Usos el 2010, havia deixat a la via morta un seguit de projectes de creació o ampliació d’hotels a Ciutat Vella, fet que havia provocat les queixes del sector.
L’octubre del 2011, el Consell de Districte de Ciutat Vella procurava fer pressió sobre l’alcalde Trias aprovant un compromís per mantenir sense canvis el Pla d’Usos vigent. El gest no va arronsar la regidora de Ciutat Vella, la convergent Mercè Homs, que es va afanyar a recordar que CiU i PP eren «minoria a Ciutat Vella, però majoria al Ple de l’Ajuntament».
Aliança CiU-PP
L’acord entre CiU i PP es faria evident a la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient del 19 de gener del 2012. Aquell dia Alberto Villagrasa instava el Govern municipal a presentar en un termini màxim de sis mesos una proposta de revisió del Pla d’Usos. Villagrasa afirmava que el Pla del 2010 havia «prohibit l’activitat hotelera» i que això era un error. A parer del regidor popular, l’obertura de nous hotels contribuiria a millorar les «zones gueto» del districte.
Antoni Vives, tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, justificava el vot favorable del govern a la proposta dels populars «perquè hi ha elements del Pla d’Usos actual que no funcionen».
Sintonitzant l’argumentari
El primer fruit d’aquest acord el coneixeríem poques setmanes després quan «fonts del sector hoteler» declaraven a La Vanguardia que el mes de febrer s’havia creat una taula de negociació, formada per una comissió del Gremi d’Hotels i per representants del consistori, que treballava «en bona sintonia». L’objectiu: «replantejar la prohibició de crear noves places hoteleres» en el cas de «projectes singulars i que representin un valor afegit per al districte».
Així mateix, el secretari general del Gremi d’Hotels, Manel Casals, emfatitzava, el mateix mes de març de 2012, «la importància d’un sector que en una època de recessió econòmica manté la inversió». Poques setmanes més tard, el president del mateix gremi, Jordi Clos, defensava el «valor afegit» que suposaria la creació d’hotels de luxe a «les cases nobles o antics palauets actualment en desús» que, d’altra manera, podien acabar convertint-se en «morada dels okupes».
Tres mesos després, la segona tinent d’alcalde de Barcelona, Sònia Recasens, feia seu l’argumentari del gremi i avalava «el paper crucial» del sector hoteler en el context de crisi «com a generador de riquesa i de llocs de treball». Recasens també es comprometia a estudiar en el marc del nou Pla d’Usos la petició dels hotelers d’obrir hotels de luxe en «edificis singulars i en desús a Ciutat Vella».
L’estudi
Tanmateix, més enllà de declaracions públiques, la modificació del Pla d’Usos s’havia anat cuinant lluny dels focus per acabar materialitzant-se en un estudi lliurat a Hàbitat Urbà el 5 de juny del 2012. L’informe, signat per la Divisió d’Assessorament d’Hotels, Turisme i Oci de la consultora BDO i per Turisme Sant Ignasi —un centre de la Universitat Ramon Llull promogut per la Fundació ESADE i dedicat a la formació de directius d’empreses turístiques i hoteleres—, portava per títol Projecte d’estudis previs sobre les oportunitats de millora del Pla d’Usos de Ciutat Vella en el marc hoteler.
Després de repassar la situació del mercat hoteler a Barcelona i el marc normatiu, l’estudi examinava onze projectes de creació de nous hotels a Ciutat Vella i cinc projectes d’ampliació que havien quedat aturats pel Pla del 2010. Entre les «oportunitats de millora» proposades a l’informe destacaven la revisió de les zones de Ciutat Vella on no es permetia la implantació de noves instal·lacions hoteleres, la proposta de dotar de certa flexibilitat la limitació de distància mínima entre hotels o la revisió del sistema de rescat de llicències. Un seguit de mesures que acabarien incorporant-se al Pla del 2013 i que, a la pràctica, permetien la desregulació dels edificis patrimonials i obrien totes les zones perimetrals del districte, sense límit de distància ni quantitat, a l’ús hoteler.
Anul·lació judicial
Precisament aquest estudi seria, anys més tard, un dels puntals de la sentència judicial que, el desembre del 2017, declararia nul el Pla d’Usos arran de la demanda presentada conjuntament per l’Associació de Veïns per la Revitalització del Casc Antic, l’AV en defensa de la Barcelona Vella, l’AV del Gòtic i l’AV de l’Òstia.
Segons els magistrats del TSJC, les mesures efectivament adoptades pel Pla d’Usos del 2013 «afavorien l’increment de les places hoteleres en detriment dels usos residencials» i eren «incoherents» amb els objectius expressats en la Memòria del pla, que prometia «mantenir l’equilibri entre la població flotant i resident a Ciutat Vella».
«Les prescripcions de la Modificació de 2013 —continua la sentència— semblen anar en la línia de l’estudi encarregat per l’Ajuntament a l’empresa de consultoria BDO»; un estudi «que no es va incorporar a la documentació de la Modificació de 2013 ni surt referenciat a la Memòria».
Per acabar, la sentència recordava que «la participació dels ciutadans en la tramitació dels instruments de planejament no es pot confondre amb el tràmit d’informació pública» i afirmava, en contra de les promeses de Trias i Homs, que «la participació ciutadana no es va garantir, ni facilitar, ni canalitzar, com així resulta de la prova documental aportada».