David Fernàndez
La segona quinzena de juny va ser temps d’aterraments forçats. I de cap enlairament. Homes de negre, en temps foscos, que es desplaçaven, via aèria, per acabar de certificar-nos l’escenari maldestre.
El primer vol aterrava, des del cor financer de la UE, a Barajas. Després que Rajoy afirmés que no era un rescat, que era ketchup –així ho titulava Time. Després que Luis de Guindos afirmés categòric que «no hi hauria condicions», a penes cinc minuts abans que l’Eurogrup les fixés: reformes estructurals i nous ajustaments socials. Després del ridícul, els inconfusibles vestits negra nit de la UE-FMI aterraven per implantar el cop de mercat –variant postmoderna i financera del cop d’estat tradicional. Vol de risc: els hooligans del mercat lliure que supervisaran la intervenció de facto de l’economia, la transferència tutelada, des de baix cap a dalt, de recursos públics cap al sector privat, que tutelaran el rescat bancari carregat a les espatlles de les pitjors retallades socials des del final del franquisme.
Poc després, a El Prat, aterrava també un jet privat, farcit de poder i bitllets, amb els màxims directius de Las Vegas Sand Corporation. Rèplica del Pla Marshall, economia de casino global, l’amic americà prenia posicions. Homes de negre de la negra màfia neocon que representa Sheldon Adelson visitaven el delta i els terrenys agraris del Llobregat on volen imposar Eurovegas. Model CiU: catifa vermella a la pitjor cara del capitalisme ludòpata, obediència deguda al terrorisme del diner i tot el país prostituït a preu de saldo. Anunci en la secció de breus: «Es ven país. Raó: Artur Mas».
Enmig d’aquells dos viatges en concorria, a la contra, un darrer, més silenciat, que aterrava discretament a El Prat. Caiguts del cel i en vol ordinari des d’Estrasburg, l’equip conformat pels inspectors del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa recalava a Catalunya ad hoc i en visita extraordinària, rere una demanda d’alerta urgent cursada dues setmanes abans per tretze entitats catalanes, que havien elevat al CPT l’informe «Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la crisi econòmica a Catalunya». Denunciaven la deriva autoritària, el retrocés en matèria de drets civils i llibertats fonamentals els darrers divuit mesos, les condicions del CIE de la Zona Franca –el nostre Guantànamo local– i els quartos foscos de les presons catalanes. Constatant que les tisores, en el país del 3%, s’imposen a base de porres quan traginem el suposat Estat del Benestar a la realpolitik de l’Estat Penal. Por el imperio hacia Dios.
No hem aixecat encara el cap des que van ordenar aquell «todos al suelo». Allà seguim, quan ara ens ordenen salvar els bancs. Muts i a la gàbia, el sistema ens convida mentrestant a celebrar-ho mirant la TV, on onze defraudadors fiscals professionals, rebatejats com «La Roja», disparen a guanyar. Per a que totes seguim perdent.