Joan Anton Rodríguez treballa al Servei d’Atenció Primària de l’Ajuntament de Barcelona des de 1978. Ha fet d’educador social a la Barceloneta durant dues dècades i fa dotze anys va arribar al Raval Nord, on segueix treballant. Un any després de l’aprovació del decret del govern de la Generalitat que modifica les condicions d’accés a la PIRMI (o RMI, renda mínima d’inserció), Joan Anton ens parla de les conseqüències pràctiques de la seva aplicació.
Masala
Què opines de la manera com es va engegar la modificació de la Pirmi i de les acusacions de frau per part del conseller Mena?
Aprovar un decret sense cap consulta prèvia als treballadors socials ha estat una greu desqualificació dels professionals de Serveis Socials. A més s’ha generat un discurs clarament xenòfob contra la població marroquina, que s’ha sentit discriminada i criminalitzada per les acusacions de frau.
Hi ha frau amb la Pirmi?
La Pirmi en els seus orígens va ser una arma electoralista de Convergència a molts pobles de l’interior de Catalunya. Des que va crear-se la prestació, d’assignacions a dit n’hi ha hagut moltes, però això mai s’ha destapat ni s’ha posat en evidència.
Quina és la teva valoració de la suspensió d’expedients dels darrers mesos?
Hi ha un 30% dels beneficiaris de la Pirmi atesos als Serveis Socials del Raval Nord que ha perdut la prestació per diferents motius arrel del decret d’agost de 2011. Aproximadament unes 300 persones s’han vist afectades només al Raval Nord.
Com han reaccionat els que han perdut la Pirmi?
Tota aquesta gent ha fet recursos per recuperar la prestació. Un 10% ho ha aconseguit però encara hi ha un 20% que està «pendent de nòmina», això vol dir que quan el Departament tingui una dotació pressupostària seran els primers a cobrar, però encara no sabem quan serà. El referent tècnic de la Generalitat per consultar els casos pendents de pagament de la Pirmi al barri ha canviat dues vegades, i això dificulta molt el seguiment.
El procés de revisió dels expedients ha provocat suspensions no justificades?
Per diferents errors administratius s’han suspès Pirmis que encara no han estat recuperades, ja sigui per tenir uns estalvis mínims o per haver comprat bitllets de viatge que no eren per a la persona beneficiària, per exemple.
Com s’ha afrontat aquesta situació?
Actualment s’estan revisant els expedients que es van suspendre el mes de setembre de l’any 2011. Des de Serveis Socials de l’Ajuntament s’està cobrint tot el que des de la Generalitat no s’està pagant amb una partida pressupostària afegida. També Càritas i altres entitats estan atenent tota la gent amb situacions extremes que s’ha quedat sense ajuda econòmica. Per a molts, quedar-se sense Pirmi ha suposat haver de recórrer als menjadors socials o, per exemple, haver de sortir a buscar ferralla per sobreviure.
Hi ha moltes persones que dubten que les prestacions de la RMI que s’estan tramitant actualment arribin a ser cobrades algun dia…
Jo he tramitat ajudes aquests mesos però he hagut d’informar la persona que no hi ha tota la seguretat que aquesta ajuda arribi a cobrar-se. La situació actual dificulta el procés d’inserció. En lloc de potenciar la seva autonomia, fa dependre la persona d’un lloc per a menjar, un altre per a dormir i un altre per a dutxar-se.
Quines conseqüències comporta que no arribin les prestacions?
Els afectats acaben caient en un cercle viciós de dependència i caritat, quan abans, amb una sola ajuda econòmica, podien fer front a tot plegat. Malgrat els esforços de professionals i entitats, la qualitat de vida i salut d’aquestes persones s’ha deteriorat molt. Les polítiques socials individualitzades actuals no van enlloc.
Com han canviat les polítiques socials en els darrers trenta anys?
Els treballadors socials en els seus inicis, i en una administració no democràtica i molt feble, treballaven de la mà de les associacions de veïns. Funcionaven molts projectes comunitaris. Hi havia escoles d’adults, programes de qualificació laboral o projectes d’inserció laboral per a toxicòmans, com l’explotació d’una musclera a la Barceloneta que rebia suport de l’Ajuntament i entitats privades.
Quines iniciatives comunitàries funcionen actualment al barri?
Això ho estan fent ara projectes com Mescladís, amb tallers de cuina per a famílies desestructurades, o Raval Solidari, amb la posada en marxa d’una carnisseria al carrer de la Cera que fa descomptes a les persones amb dificultats econòmiques. També hi ha iniciatives de comissions del 15M que, amb treballadors socials del barri, estan engegant recursos que facilitin l’intercanvi de coneixements per a famílies necessitades. Aquests són els projectes que s’haurien de potenciar i que els treballadors socials, per iniciativa pròpia, estan reclamant i potenciant. Aquestes iniciatives populars sí que són cohesionadores.
CRONOLOGIA DEL DESGAVELL DE LA PIRMI
Maig de 2011
L’empresa Randstad, contractada per la Conselleria d’Empresa i Ocupació per 90.000 euros, fa les primeres proves per iniciar la revisió de 20.000 expedients de la Pirmi. L’objectiu declarat del conseller Mena és passar dels 34.000 expedients vigents a 18.000.
Juny de 2011
Exposició pública de l’avantprojecte de la Llei Òmnibus. El desplegament d’aquesta llei permet que la Pirmi, que fins aleshores tenia la consideració de dret per a les persones en situació social desafavorida, es converteixi en un programa limitat al pressupost disponible.
Juliol de 2011
El Departament d’Empresa i Ocupació decideix canviar el sistema de pagament i envia els xecs per correu, utilitzant una base de dades no actualitzada. Es diu que cal detectar una important «bossa de frau» i els migrants són assenyalats com a responsables.
Agost de 2011
S’aprova, sense consulta als professionals i entitats que treballen en l’atenció social directa, el nou decret de regulació de la Pirmi que endureix els requisits d’accés a la prestació. El decret estableix que la prestació no està destinada a les persones que només tinguin problemes laborals.
Desembre de 2011
Es dóna per finalitzada la revisió d’expedients que hauria d’haver acabat a finals de setembre. El conseller Mena xifra en 5.000 la reducció d’expedients derivada de la revisió.
Gener de 2012
La Plataforma d’Afectats per la Prestació de l’Atur i la Renda Mínima d’Inserció es manifesta a Barcelona.
Maig de 2012
En una reunió de la Comissió interdepartamental de seguiment de la RMI es comunica per sorpresa que la Generalitat ha decidit traspassar la gestió de la prestació al Departament d’Empresa i Ocupació.
Juny de 2012
El govern central aprova una rebaixa del 42% del pressupost del Pla Concertat amb els ajuntaments. La retallada suposa que es deixaran d’atendre tres milions d’usuaris als serveis socials municipals de tot l’Estat.
Juliol de 2012
Diversos col·legis professionals i entitats del tercer sector denuncien el creixent risc de fractura social i les preocupants conseqüències del desmantellament del sistema de protecció social.