El 1995 és un d’aquells anys que són «l’any abans de…». Era la ressaca del cicle econòmic del 92 i a Barcelona en particular la ressaca era olímpica. Les elits catalanes i estatals buscaven un nou cicle d’il·lusionisme econòmic i l’Ajuntament maragallià preparava l’esprint del cicle més gran de violència urbanística al centre històric des de l’obertura de la Via Laietana i el període de destrucció més gran des dels bombardejos franquistes. És el context en què la UGT catalana crea Qualitat Habitatge Social (QHS), la seva pròpia marca immobiliària, i en què es defineix el Pla Central que va establir la Rambla del Raval i l’Illa Robador.
L’octubre d’aquell any —poc més d’un any i mig després que esclatés l’escàndol PSV, associat a les cooperatives del sindicat en l’àmbit estatal— es fundava l’empresa que des de fa vint-i-tres anys gestiona les promocions de cooperatives d’habitatge de la UGT catalana. Dos mesos després, la Comissió de Govern de l’Ajuntament donava llum verda definitiva a la Junta de Compensació de l’illa del carrer Sadurní, l’ens que va dur a terme les expropiacions i la gestió de les intervencions a l’Illa Robador, sota el lideratge i control de l’empresa de capital públic i privat Procivesa.
Amb el domicili social a les instal·lacions ugetistes de la Rambla de Santa Mònica i la seva seu operativa a Sant Oleguer 17, juntament amb les bones relacions del sindicat amb el PSC, no és casualitat que el Raval mateix fos una mena de fructífer camp de proves per a QHS. De fet, a pocs metres d’ambdues seus es troben tant el punt de sortida com d’arribada del seu camí de rajoles grogues al Raval.
Punt de sortida: un espai d’alta degradació urbanística al darrere de les Drassanes Reials i al costat de l’abandonat Mercat del Carme, avui desaparegut. Allí el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) preveia la construcció de 66 habitatges de protecció oficial i, gràcies a una qualificació del sòl que excloïa l’habitatge de mercat lliure, QHS va comprar el 1999 una finca per 588.991,86 euros, que va ser enderrocada dos anys més tard. Des del moment de la seva compra fins a la seva venda l’any 2004, no es va definir cap projecte.
Punt d’arribada: Illa Robador, un reflex geopolític del repartiment urbanístic entre diferents plànols de l’stablishment polític, social i econòmic, d’un espai violentament colonitzat al cor del Raval: l’hotel Barceló, 10.160 m2 de sostre; la UGT, 6.831 m2 de sostre d’habitatge i baixos comercials i 9.238 m2 d’ús d’oficines; Comissions Obreres, 7.062 m2 d’habitatges i baixos; la Filmoteca de Catalunya, 6.250 m2, i l’Associació de Veïns del Raval, 413 m2 d’habitatges. Com podem veure, si llegim l’operació en termes d’equilibris polítics, el sindicat no només té un lloc privilegiat; podem parlar fins i tot de sobrerepresentació, en la mesura que ocupa el 40 % del total construït.
Quan vam preguntar-li a l’actual secretari d’administració de la UGT, Josep Maria Violant, sobre l’abandonament dels terrenys de les Drassanes durant cinc anys, ens va aclarir que «nosaltres, quan tenim l’oportunitat, comprem i com que tenim promocions per anar fent, doncs anem fent. Una altra cosa és que si l’empresa, en un moment donat, té l’oportunitat de poder comprar alguna cosa, en aquest cas amb un privat, ho fas i, bueno, doncs ja farem. Si van passar cinc anys en què no vam fer res, doncs mira, tenim una finca a Blanes que la vam comprar i fa deu anys que no hi fem res».(1)
Aleshores el sindicat no va desaprofitar l’oportunitat. Quatre anys després de l’adquisició dels solars del sector Drassanes, el 2003, el consistori va modificar el planejament eliminant el 75 % de l’habitatge protegit. Un any més tard la societat va vendre el mateix sòl per 2.369.662 euros. Segons el sindicat, amb les plusvàlues d’1.780.670 euros —a les quals s’haurien de restar 230.322 euros de les indemnitzacions del veïnat i els enderrocs del Portal de Santa Madrona— es van pagar els terrenys del carrer Robador 26, on es troben els habitatges cooperatius edificats per QHS.
Aquesta sobrevalorització convertia una superfície de 324 m2 en una zona degradada en 1.450 m2 a l’emblemàtica Illa Robador. A canvi, el Raval perdia, en un principi, el 75 % del sostre edificable pels habitatges protegits originalment previstos a Drassanes, que a la llarga serien suprimits en la seva totalitat per un projecte hoteler avui aturat. QHS va fer una jugada virtuosa en tres moviments, amb l’ajuda de decisions municipals que van fer de palanca per a la pujada del valor del sòl, mentre renunciava a una part del seu parc d’habitatge, que ja en aquells moments era una necessitat de primer ordre.
De cooperativa d’habitatge a immobiliària
Sembla que QHS, la marca immobiliària de la UGT, actua cada vegada més com a empresa convencional, més enllà de l’habitatge cooperatiu o protegit. Actualment la societat té com a finalitats la promoció i construcció d’habitatges i locals «tanto protegidos como libres» i, de fet, a portals com idealista o habitaclia es poden veure ofertes de QHS amb preus de venda des dels 180.000 fins als 280.000 euros. Malgrat que el 2014 el sindicat va vendre el 75 % de les seves accions a una de les subsocietats del conglomerat de QHS: Aralia Serveis Integrals per la Construcció SL, actualment Jordi Comallonga, membre del Secretariat de la UGT, segueix formant part de la seva direcció. Respecte a la relació financera amb el sindicat, Josep Maria Violant ens aclareix que «nosaltres no hem rebut beneficis de QHS com a mínim en els últims anys».
Per altra banda, el Sindicat de Llogaters va organitzar una mobilització contra la UGT el juny del 2018 per denunciar l’intent de Llar Unió Catalonia SCCL —l’estructura que gestiona les cooperatives i part del conglomerat de QHS— d’expulsar un llogater a Sant Feliu de Llobregat per no estar en condicions de comprar el pis després de cinc anys de lloguer.
Notes:
(1) Segons els comptes anuals de QHS, aquest terreny a Blanes tindria un valor de dos milions d’euros.