Metzineres. Entorns d’Aixopluc per a Dones que Usen Drogues Sobrevivint Violències va néixer, encara no fa dos anys, com el primer programa exclusiu per a dones i persones de gènere no conformista en múltiples situacions de vulnerabilitat a Catalunya i representa un nou abordatge, integral i holístic. L’objectiu del projecte és donar respostes flexibles, d’entrada directa i immediata, individualitzades a les particularitats de cadascuna, segons les seves expectatives, inquietuds, curiositats, interessos i necessitats.
A Metzineres, donem la benvinguda a totes les dones que se senten interpel·lades, tramant i adaptant respostes compassives a les seves realitats complexes i canviants, sense importar com maneguen el consum de drogues o experimenten les violències a les quals estan sotmeses. Sense pretendre enunciar un llistat exhaustiu ni excloent, es fa èmfasi en arribar a dones amb variables socials simultànies i interconnectades que posicionen la seva existència: sense llar, jove, adulta gran, amb diversitat funcional, migrada, LGTBIQ+, que realitza treball sexual i/o intercanvia sexe per supervivència, amb històries d’empresonament, bregant amb trastorns de salut física i/o mental.
Denunciem la manca d’alternatives òptimes, les ubiqües barreres d’accés i els inherents buits institucionals que exacerben els mecanismes de control, les desigualtats, la injustícia social i l’exclusió, també arrelats en prejudicis, estigmes i discriminacions, que alhora segueixen manufacturant negació dels drets. Treballem mitjançant un model d’intervenció de base, innovador i agosarat, desplegat en Entorns d’Aixopluc, sostingut per estratègies comunitàries ancorades en els drets humans, la transversalitat de gènere i la reducció de danys, que demostren ser fiables, pragmàtiques, rendibles, on cadascuna de les dones n’és protagonista.
Metzineres
Les dones que usen drogues estan sobrerepresentades pel que fa a les conseqüències negatives del consum: més morts per sobredosis, més infeccions de VIH, penes privatives de llibertat desproporcionades o la pèrdua de custòdia. A més, un nivell adquisitiu més baix, un més difícil accés al mercat laboral i una baixa formació acadèmica les relega a una crua situació de dependència. Disposar d’un habitatge digne i privat, així com d’accés a les necessitats bàsiques, és el fonament per a la cura, la millora de la salut física i mental i del benestar en general. El fet de tenir feina és crític per a l’autonomia de les dones, a l’encop que retorna a la comunitat: disminueix els delictes i la percepció d’inseguretat, així com contribueix a reduir l’estigma i la discriminació vers les persones que usen drogues.
Violència i ús de drogues són factors fortament interrelacionats en les dones. Les que usen drogues il·legals tenen fins a sis vegades més probabilitats de patir agressions sexistes; un percentatge estimat d’entre un 40 i un 80 % de les dones que sobreviuen a situacions de violència són usuàries de substàncies psicoactives (1). Si bé és cert que moltes han tingut o tenen problemes relacionats amb les drogues —especialment heroïna, cocaïna, alcohol o metamfetamina—, el que realment tenen en comú és que són supervivents a complexes situacions de violència al llarg del seu cicle vital: durant la infantesa i durant l’edat adulta, per part dels companys, entorn proper i desconeguts; violència institucional per part dels serveis socials i de salut, i criminalització per part de la comunitat, així com per part del sistema penal, la policia, la legislació i les institucions penitenciàries que agreugen la situació d’exclusió, discriminació i estigmatització. Alhora són dones heterogènies, lluitadores, creatives, recursives, curoses, implicades en la millora del benestar propi i de la comunitat.
Tot i la palesa avinença de tenir-les presents, les actuacions concretes encara són limitades i/o fallides. A Catalunya, la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral a les Dones que Pateixen Violència Masclista no té mecanismes de gestió del seu consum, alhora que les sotmet a regles de complicada observança per a elles. La infrarepresentació de les dones entre la població atesa a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) ha resultat en una forta masculinització de programes, recursos i serveis, convertint- se en ambients insegurs per a les dones que usen drogues sobrevivint violències, sovint negligides a causa de les complexitats que suposen les seves necessitats específiques. És més, cap xarxa no compta amb possibilitats de derivació a d’altres recursos més adients, en un vaivé que deixa a mercè de la negligència institucional les que per una raó o altra no deixen de consumir.
Emmetzinant
Arran del primer estudi sobre dones usuàries dels recursos de reducció de danys de Catalunya, realitzat el 2016 i liderat per l’Àmbit Prevenció i CEEISCAT, es va constituir la Xarxa de Dones que Usen Drogues (XADUD) que, de manera autònoma, continua oferint un espai setmanal de suport mutu i incidència política a l’Ateneu del Raval. Per primer cop, les dones disposen d’un espai propi en què no són jutjades i des d’on es fomenta la sororitat, la solidaritat, l’intercanvi i l’autonomia.
És allà on començà a covar-se el que acabaria esdevenint Metzineres. Entorns d’Aixopluc per Dones que Usen Drogues Sobrevivint Violències, que nasqué el juny del 2017 en el marc de la Fundació Salut i Comunitat, que se’n desvinculà el juliol del 2018. En aquell moment, ja acompanyàvem al voltant d’un centenar de dones. Els bons resultats, així com la certesa d’estar creant quelcom imprescindible, van motivar l’equip a continuar de manera voluntària. Entre els prestos gestos de suport, motivats per complicitats i sinergies prèvies, l’International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service (ICEERS) ens ha integrat com un dels seus programes, mentre ens consolidem com a cooperativa sense ànim de lucre.
Vam passar el primer estiu fent sortides culturals, excursions i organitzant activitats entre l’Hort del Xino i un piset a Trinitat Vella, que un cop vam llogar el local La VidAlegre, va transformar-se en pis d’acollida. Actualment ja no disposem d’aquest pis, tot i que les tres dones que van poder gaudir de la tranquil·litat de disposar d’habitatge segur no han tornat al carrer i han iniciat processos d’autonomia sòlids i estables. La VidAlegre obre de dilluns a divendres i allà s’hi fa de tot. Una agenda d’activitats formatives, terapèutiques, culturals i d’oci, i suport a intervencions mèdiques, socials i sanitàries conviuen en un garatge doble de poc més de cent metres quadrats.
L’Àgora Juan Andrés Benítez ha esdevingut també una de les nostres cases; allà ens hi podeu trobar cada divendres amb la nostra Pa’ella, amb les companyes de The Hate Lovers —colectiu de dones vinculades a l’street art i la intervenció a l’espai públic—. Un cop al mes, ens podeu cercar al Flea Market de la plaça Blanquerna. I sortim al carrer en les jornades de lluita que sentim pròpies: el 8 de març, per reivindicar un feminisme interseccional; el 31 d’agost, per sensibilitzar de les morts per sobredosi; el 25 de novembre, per visibilitzar les violències que pateixen les dones que usen drogues, entre d’altres. Ho fem posant èmfasi en la denúncia d’una guerra fallida contra les drogues, que en realitat és una batalla contra les persones que usen drogues i que recau de manera específica en les dones.
Hem fet nostra la responsabilitat de generar informació genuïna, acurada i actualitzada (2) sobre dones que fins aleshores no apareixien en les dades, i hem assignat esforços participatius per dotar-nos d’instruments d’investigació no intrusius, respectuosos amb la intimitat, la confidencialitat i l’anonimat. L’aliança amb DonesTech ens ha permès gaudir de sobirania tecnològica en la recollida de nous indicadors i les eines de monitoratge i seguiment, que apliquem de manera rutinària. Això ens permet conèixer la disponibilitat, la cobertura, la qualitat i la rellevància de les intervencions, fer-ne una revisió rigorosa i prendre decisions pragmàtiques per tal de reconfigurar Metzineres constantment, segons les conjuntures i les poblacions en les quals vol repercutir.
L’equip que conforma Metzineres és transdisciplinari: dues expertes en polítiques de drogues, transversalitat de gènere i reducció de danys a escala internacional; una coordinadora de Dones Impulsores de Reducció de Danys (DIRD); una metgessa; una treballadora social; dues educadores; una auxiliar d’infermeria i tallerista de Kundalini Yoga, i una integradora social que, a més, també és la nostra dissenyadora. Comptem també amb altres talleristes, voluntàries i estudiants en pràctiques.
Però si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies a enriquidores aliances. A més de la implicació de col·lectius tan diversos com la Impremta Col·lectiva de Can Batlló, la Casa de la Solidaritat, El Lokal, Embruta Fils, Fatbottom o Mujeres de Luz, hem gaudit de l’adhesió d’entitats com l’Associació Benestar i Desenvolupament o Coòpolis.
Metzines
En la lluita per acabar amb una guerra fallida contra les drogues i impulsar unes polítiques feministes i fonamentades en els drets humans i la reducció de danys, ens hem organitzat i articulat en diverses xarxes. En l’àmbit nacional, en el marc de la Xarxa Catalana de Persones que Usen Drogues (CATNPUD, per les seves sigles en anglès), i en l’entorn estatal, dins la Red de Mujeres Antiprohibicionistas (REMA). A escala internacional, formem part de la International Network of People who Use Drugs (INPUD), la International Network of Women Who Use Drugs (INWUD) i la Women and Harm Reduction International Network (WHRIN). Amb totes elles, juntament amb l’Asociación para los Derechos de las Mujeres y el Desarrollo (AWID, per les seves sigles en anglès) i l’Eurasian Harm Reduction Association (EHRA), hem creat grans aliances en el lideratge d’un moviment global, que s’acaba de plasmar en la «Declaració de Barcelona».
Des de diverses agències governamentals, tant en l’àmbit català com de ciutat, s’ha admès obertament la rellevància de Metzineres, el seu caràcter innovador i la seva missió irreemplaçable. La iniciativa ha estat reconeguda com a bona pràctica per la Red Iberoamericana de Organizaciones No Gubernamentales que trabajan en Drogas y Adicciones (RIOD), l’associació Bizitegi o Avant, i cada vegada agafa una major magnitud en l’àmbit estatal i internacional, i es requereix la seva presència en esdeveniments de difusió científica, formació i sensibilització, tant a Catalunya com arreu de l’Estat. Aquests últims mesos hem presentat Metzineres a la European Harm Reduction Conference; hem organitzat una trobada a Barcelona amb més de trenta dones d’arreu d’Europa i Àsia Central; hem participat d’un acte paral·lel a la Comissió de Narcòtics de Nacions Unides a Viena, hem oferit un curs a Amsterdam per a alts executius, organitzat pel Pompidou Group i també hem participat de la International Harm Reduction Conference que es celebrà a Porto a la primavera.
Amb tot, seguim en extrema precarietat. Cada dia som més dones, però no podem ampliar ni equip ni equipament. Malgrat que els entre vint i trenta acompanyaments diaris, que reconforten el benestar de més de 160 lluitadores, ha mostrat extraordinaris resultats i ha sobrepassat les millors expectatives d’èxit, encara no tenim garantida la continuïtat ni la sostenibilitat. Per tot això, no hem trobat millor manera d’acabar aquest text que citant a REMA i la XADUD: «Lluitem per posar fi a unes polítiques de drogues més perjudicials que les mateixes drogues, així com a una criminalització que serveix per agreujar els riscos i danys associats al seu consum. No demanem assistencialisme. Reclamem drets: maternitat, habitatge, accés al mercat de treball, atenció social i sanitària de qualitat i, en definitiva, viure segures i lliures: decidir sobre el propi cos, vida i afectes».
Notes:
1. Generalitat de Catalunya: Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya, Dossier 4. Document operatiu de drogodependències, 2010, bit.ly/2ZgKqnH.
2. Les dades s’actualitzen a diari i són publicades periòdicament a metzineres. org.