Quan i per què la PAH, Oskar?
Oskar: Després de trobar-me en la situació de no poder fer front a la hipoteca i de quedarme a l’atur, el meu germà em va aconsellar que contactés amb la PAH. Em vaig trobar un món de gent afectada, vaig estar escoltant, i així va ser que vaig anar tornant cada divendres a l’assemblea. Després ja em vaig incorporar a les assemblees d’accions i vaig començar a donar suport a altres afectats i a parar desnonaments. Jo vaig començar a anar a la PAH pel meu cas, però de mica en mica vaig veure que podria tenir solucions, que hi havia casos pitjors que el meu i tenien solució. Quan jo veia que en les accions es podia fer front al sistema bancari, això em va motivar molt. Ara sóc un activista més que ajudo en el que puc.
De quines dades estem parlant en desnonaments entre la darrera legislatura de Zapatero i aquesta de Rajoy?
Ada: Segueixen sense haver-hi dades oficials fiables, les úniques que hi ha disponibles són les del poder judicial, que són insuficients. Primer que res és que són quantitatives i no qualitatives. Però es pot dir que des de l’any 2007 s’han produït més de 400.000 execucions hipotecàries. Van pujar molt cap al 2010 i ara s’han estabilitzat en unes xifres terribles, entre 80.000 i 100.000 a l’any. Nosaltres estem començant a elaborar una enquesta pròpia a partir de més de 10.000 enquestes que tenim de persones afectades que ens han contactat. Fent un estudi ràpid surt per exemple que en més del 80% dels casos de desnonament que ens han arribat hi havia menors a la casa. Quan comences a pensar que gairebé en tots els casos hi ha menors implicats, amb la violència que suposa la presència policial per fer fora algú de casa seva, ja pots veure la història d’una altra manera. Per exemple, les entitats que més desnonen són Bankia i Catalunya Caixa, que estan nacionalitzades amb diners públics: ¿com pot ser que la intervenció pública no sigui a canvi d’aturar els desnonaments d’habitatge habitual o que no es fiquin a disposició els pisos que acumulen aquestes entitats per a lloguer social?
Quin ha estat el teu procés com a hipotecat afectat?
O: Vaig comprar un pis i fa cosa d’un any, quan el meu sou anava disminuint, vaig comprovar que no podia fer front als pagaments. Vaig anar allà i li vaig dir al director que no podia fer front a la hipoteca, intentant buscar una solució. Ell em va dir que no hi havia cap altra solució. Els vaig proposar tres opcions. La primera, que em traguessin l’impost del sòl i em tornessin els interessos que jo havia pagat; ara estan sortint sentències a favor del client, a qui se li ha de treure el preu del sòl. La segona era la dació en pagament: també em va dir que no. Més endavant li vaig portar un escrit on demanava una execució extrajudicial de la hipoteca, és més econòmic per a ells i més ràpid. En resum, era una proposta perquè ells es quedessin amb el meu pis per un valor del 60% del que diu la llei actual. Si això passava, no hi havia costes judicials ni de demora i em quedava a mi un deute de 6.408 euros. Llavors els vaig proposar que m’executessin la hipoteca i el deute pendent el pagaria en forma de lloguer social, però tampoc. Finalment vam passar a l’acció assenyalant aquesta entitat, i va ser aleshores quan van acceptar una reunió amb un interlocutor vàlid. Tractem de fer negociacions col·lectives, ja que hem comprovat que se’n treu més profit.
Com s’ha viscut a la PAH tot el procés de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)?
A: Per nosaltres ha estat culminar tot un procés de quatre anys que, més enllà de la finalitat de recollir signatures, ha estat una eina de consolidació i creixement del moviment a l’Estat. Al principi tothom ho veia com una ingenuïtat, sabent que el PP i el PSOE estaven en contra de les nostres demandes, quan la ILP en aquest país no és vinculant. Però en canvi la ILP no era una estratègia a part, ja que ha permès sumar molta més gent i tenir una presència al carrer constant amb el debat present; i això, quan ha arribat amb un milió i mig de signatures al darrere, amb el creixement de la campanya contra els desnonaments, les negociacions amb els bancs, les concentracions constants a les seus del PP, tot això ha fet que el govern hagi admès la proposta de la ILP contra tot pronòstic. Ara ells tenen la possibilitat d’escoltar les demandes ciutadanes: el 90% de la població dóna suport a aquestes demandes. Si et creus mínimament la democràcia, tens l’ocasió de demostrar-ho; si no és així, nosaltres ens veiem abocats a pujar el to de la mobilització. I si aquells que han obstaculitzat fins ara que es reguli la llei per protegir aquests drets fonamentals segueixen sense fer-ho, passarem a assenyalar-los com a responsables.
Es veu viable la ILP? Quines sensacions hi ha respecte que pugui acabar sent una realitat?
A: És viable. El Partit Popular ja ha acceptat una cosa que no hagués acceptat fa dues setmanes. Ells tenien un projecte de llei seu; ara saben que això és insuficient i que si l’aproven tothom se’ls tirarà a sobre. I per un costat hi ha la pressió social i per l’altra banda hi ha un dictamen del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que arriba el proper 14 de març i que amb tota probabilitat dirà que la normativa hipotecària és incompatible amb l’europea i els forçarà a canviar la llei. Mentre no canviï aquesta llei la PAH mantindrà les seves campanyes, entre les quals hi ha: la negociació amb les entitats financeres; la campanya de desobediència civil contra els desnonaments; i la campanya que s’està ampliant com és la de l’obra social de la PAH, que consistiria en obrir edificis i pisos buits en mans d’entitats financeres per reallotjar famílies desnonades. Ara mateix a Catalunya en tenim sis en aquestes condicions i hi ha projectes en curs per ampliar aquest parc de lloguer social; perquè mentre no es resolgui el problema a nivell legislatiu farem allò que l’administració no està fent: allotjar les famílies desnonades.
Després d’aquest procés tan llarg, ¿quina nés la línia a seguir en els propers mesos?, ¿quines noves línies de treball tindran prioritat dins el moviment?
A: Nosaltres sempre hem dit que continuarem fent el mateix que sempre. Continuarem pressionant més que mai, farem una fase informativa insistent on enviarem una carta a diputats i diputades que està penjada a la web www.afectadosporlahipoteca. com. Ho hem fet perquè estem convençudes que si els i les diputades no tiren endavant les propostes d’aquesta ILP és que estan massa lluny de la realitat social. Els estem convidant que vinguin a aquestes reunions i ho vegin directament amb els seus propis ulls. Els hem donat una setmana per respondre; si no responen, nosaltres portarem aquesta realitat social allà on viuen aquestes senyories.
Quines característiques organitzatives creieu que han contribuït a l’èxit del moviment?
A: Quan vam dissenyar la plataforma ja la vam pensar perquè fos fàcilment deslocalitzable i replicable, autoorganitzada i de base, que són les nostres fortaleses. Vam crear uns mínims perquè ningú s’aprofités de la situació. De fet tot aquest treball està recollit en el llibre que acabem de publicar amb el títol Vidas Hipotecadas. També ha estat clau no pensar en un projecte assistencial, sinó d’empoderament de les persones afectades. Un dels primers obstacles que ens vam trobar al principi és que la gent arriba destrossada, ho viu amb una dosi de culpabilitat total, perquè aquest és el missatge oficial: «tot és culpa nostra». Aquest és un problema col·lectiu; el que els estava passant a les persones afectades no era un fracàs, sinó una estafa organitzada amb molts responsables. Tenim clar que ara estem amb una demanda de mínims: aturar desnonaments, dació en pagament i lloguer social dels pisos buits, però amb això no resoldrem el problema de l’habitatge. Així que encara queda molta lluita per fer en aquest sentit.