«Amb menys diners haurem de fer més, haurem de ser més eficients i canviar algunes maneres d’actuar». Un any després d’aquestes paraules d’Artur Mas en el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, la Taula del Tercer Sector denunciava una situació crítica de les entitats socials, pels 640 milions d’euros que les administracions els deuen. En aquest context, sembla que la llei de ferro dels temps que corren ha estat assumida amb la menor de les resistències per part de les direccions d’algunes organitzacions afectades per les retallades. És el que denuncia el col·lectiu Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC), format per treballadors i treballadores del sector social. Segons DASC, les polítiques d’austeritat en matèria d’assistència social estan accentuant una empresarialització radical de la concepció general de la tasca de les ONGs. Aquest procés va acompanyat d’una precarització vertiginosa que «no només ens afecta com a treballadores, sinó també a la qualitat del servei que donem a les usuàries».
DASC assenyala la contradicció que suposa per a entitats sense ànim de lucre el fet que facin recaure les retallades fonamentalment en els estrats laborals més baixos. Un comunicat fet públic pel col·lectiu assenyala que, des que les polítiques de retallades van començar a repercutir en el sector, educadors i educadores han patit «rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la meitat del sou, activitats que havíem de deixar de fer o pujades de la ràtio de nois i noies que havíem d’educar». Mentrestant, en la major part de casos, «directors i directores cobren sous mensuals astronòmics», i les mateixes estructures directives de les associacions es mantenen intactes.
Acomiadaments al Casal dels Infants
El cas més recent és el del Casal dels Infants, una de les entitats més prestigioses de Barcelona i de Catalunya, amb un gran reconeixement social, principalment al Raval, i multipremiada el 2012: com a entitat amb el Premi Voluntariat i el Premi per la Pau de l’Associació per a les Nacions Unides (ANUE), i en la persona d’Enric Canet, directiu del Casal, amb la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona. Segons DASC, El Casal dels Infants ha fet una reducció de plantilla de dinou persones entre el 2011 i el 2012, mesures que han afectat sobretot a la plantilla d’educadors i educadores.
El 2011 no van ser renovats els contractes de catorze persones, i fa unes setmanes es van fer efectius dos acomiadaments i la no renovació de tres contractes. Darrere d’aquest últim ajust de plantilla, segons DASC, s’han donat tàctiques empresarials incompatibles amb l’ètica exigible a una entitat social. La decisió s’ha executat després de la dimissió l’octubre passat de l’anterior comitè d’empresa; i es dóna la circumstància que les dues persones acomiadades eren possibles candidates del futur comitè i s’havien mostrat crítiques amb les línies i les decisions de la directiva. Des de DASC entenen que l’ús de l’acomiadament disciplinari pretén també «disciplinar a través de la por la resta de la plantilla», i remarquen que aquest s’executa «incomplint l’acord intern de l’entitat».
Enric Canet, director de Relacions Ciutadanes del Casal i un dels seus fundadors, ha justificat els ajustos de plantilla per «racionalitat econòmica. Les persones a qui no es va renovar el contracte el 2011 participaven en projectes que van haver de tancar-se per qüestions econòmiques; i l’ajust d’aquest any correspon a una reestructuració dels projectes també imposada per la situació econòmica. En aquest últim cas el comitè d’empresa va ser consultat i es va mostrar d’acord amb la necessitat d’aquesta decisió». Respecte a una mesura dràstica com és l’acomiadament disciplinari, reconeix que «una decisió així no és fàcil, però els motius atenyen a la relació entre el Casal i aquesta persona».
Hem pogut parlar amb una de les persones acomiadades, que afirma que durant aquests dos anys no ha estat possible plantejar alternatives a aquestes decisions: «el 2011 vam proposar un pla d’ajust integral de l’entitat per tal d’evitar aquests acomiadaments encoberts. El gerent es va comprometre a passar el pla d’ajust, però mai no va arribar; i fa poc vam mencionar la proposta durant una assemblea informativa, i tampoc se’ns va fer cas». Per la seva banda, Enric Canet reconeix que no hi ha hagut espais de participació dels educadors en les decisions que afecten la situació econòmica actual: «aquestes decisions corresponen a la junta directiva i a ningú més».
Treball social en condicions draconianes
Altres enitats destaquen per un tracte als treballadors que es diferencia ben poc de les pitjors tàctiques en qualsevol altre àmbit laboral. Recentment les monges Filles de Maria Auxiliadora han estat sancionades amb 5000 euros per Inspecció de Treball per incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals en matèria d’horaris i conciliació de la vida personal i laboral. El cas està pendent de judici.
Per la seva banda, la Fundació Mercè Fontanilles, que gestiona diversos centres d’acollida i centres tancats i oberts de menors, acumula en els darrers anys almenys tres conflictes amb la plantilla per l’impagament d’endarreriments, l’incompliment del Conveni d’educació i l’intent de supressió dels plusos de nocturnitat. En aquests dos últims casos, el Tribunal Suprem i el TSJC respectivament han donat la raó a les corresponents demandes sindicals. Aquesta fundació, que el 2009 va ser denunciada per la gestió d’un brot de grip A al Centre El Bosc, va acomiadar aquell mateix any el president del comitè d’empresa Ernest Mascort Boix, després que aquest denunciés la gestió de l’entitat en una carta dirigida a la direcció. La fundació va ser obligada a readmetre Boix i va haver de reafirmar la llibertat d’expressió dins de la representació sindical.
Altres empreses que denuncia el col·lectiu són: APIP, dedicada a tallers ocupacionals, que hauria rebaixat les nòmines en un 40%; o la Fundació Eveho, que utilitza les trenta hores de formació dels treballadors com a hores laborals.
En aquest estat de coses, fonts de DASC reconeixen que una de les mancances del sector és el baix nivell d’activitat sindical: «malgrat que les Comissions Obreres i la CGT tenen seccions sindicals, el nivell d’afiliació és gairebé inexistent».
Del benestar a la beneficència, i del treball social al mercat social
Però, més enllà d’allò estrictament laboral, la denúncia de DASC posa en relleu una transformació molt més profunda, que afecta tant el model d’assistència social com al mateix paradigma organitzatiu de les entitats del sector. El desmantellament dels drets laborals està donant pas a fórmules de voluntariat que no exigeixen la capacitació professional, i que suposen una regressió a un model purament caritatiu.
De fet, DASC destaca que la fórmula del voluntariat també s’està intentant introduir en el mateix estatus laboral dels i les professionals de l’acció social: «se’ns contracta com a integradors i no com a educadors o titulacions superiors, o fins i tot com a voluntaris alliberats (que algú ens expliqui, si us plau, quina categoria laboral és aquesta)». Unes mesures que serien el preludi d’un «canvi de model, del benestar social a l’estat de beneficència».
Impulsar la Marea Taronja
En un context de pobresa estructural que arriba al 29% de la població catalana, segons l’Enquesta de condicions de vida de la Diputació de Barcelona del 2011, el DASC considera que les polítiques engegades per una part de les entitats socials porten cap a una mercantilització de la pobresa i un retorn «a les pràctiques de les institucions religioses d’abans», mentre l’administració abandona les seves funcions en aquest terreny.
Com a resposta, el col·lectiu ha fet públic una crida a impulsar una Marea Taronja del Sector Social en Lluita: «el Sector Social és de totes, com ho són la sanitat o l’ensenyament públics; i l’estafa anomenada crisi no pot ser el pretext per dur-nos a un model de l’Antic Règim, quan la beneficència era l’eix del sector social».
Més informació:
Defensem l’Acció Social Comunitària