Depredació turística, privatització de l’espai públic, museïtzació, videovigilància i corrupció política i urbanística es condensen en les poc més de 35 hectàrees que delimiten el Casc Antic de Barcelona. Assenyalant noms, cognoms i casos concrets, al voltant de cent persones van recórrer el dissabte 8 de juny diferents punts del barri de Sant Pere i Santa Caterina, subratllant les formes de violència a les quals el barri està sotmès des que va començar la inacabada reforma urbanística del centre històric.
Organitzada pel col·lectiu La Plebe del Casc Antic, la denominada com a Ruta de la Vergonya va tenir com a punt de partida i arribada el parc del Forat de la Vergonya, emplaçament emblemàtic de les lluites veïnals dels últims anys i que podria ser un dels espais afectats pel futur Pla d’Usos. El Pla, aprovat pel Districte de Ciutat Vella el 24 d’abril i en l’actualitat en fase d’al·legacions, inclou l’entorn actual del parc com una zona on fomentar activitats d’hostaleria enfocades fonamentalment al turisme “sense avaluar com afectarà això al comerç de proximitat que usa quotidianament el veïnat”. Per altra banda, es va assenyalar l’obertura d’hotels a edificis catalogats i protegits que, segons el Pla d’Usos, dependria d’un acord polític al ple del Districte i l’Ajuntament: “un perfecte brou de cultiu per a la mescla d’interessos privats i interessos polítics i, en conseqüència, per a la corrupció”. De fet, un dels punts del recorregut va ser el Palau de la Música, on es van col·locar cartells amb el lema “Millet/Bitllet” i que va ser assenyalat com a model “de la corrupció a la Barcelona del capital”.
La ruta va posar en context la nova ofensiva de l’Ajuntament i el Districte de Ciutat Vella per enfortir la indústria turística, com a part de l’estratègia d’assetjament a la població del barri, de l’ennobliment i de control social, duta a terme en els darrers 25 anys. En aquest sentit, es van assenyalar també nombrosos edificis de propietat municipal “que es troben buits i en estat d’abandonament”, entre ells l’edifici de Sant Pere Més Baix, 88, ocupat el 12 de maig pel col·lectiu A Las Barricadas i desallotjat hores després.
El Museu Picasso, ampliat recentment, va servir com exemple d’un espai públic al que es vol dotar d’una falta neutralitat, on “es prohibeix inclús estendre la roba si el teu balcó dóna al carrer perquè la imatge de la ciutat sigui comercial i deshumanitzada”. A pocs metres, al carrer Montcada, la ruta denunciava la multiplicació de càmeres de videovigilància com un “mecanisme més per higienitzar l’espai públic i preparar-lo per al consum massiu”. Unes càmeres, deien, “les imatges de les quals no sabem quin ús tenen ni si estan sotmeses a cap mena de control”.
El final de la ruta va fer memòria de la lluita del Forat de la Vergonya que, a la llum del nou pla d’usos, no sembla que es pugui donar per acabada, Un focus de resistència entre els punts negres de la geografia de la vergonya del Casc Antic.