Foment de Ciutat Vella (Focivesa), la societat encarregada d’executar la reforma urbanística del centre històric de Barcelona, quedarà dissolta aquest any 2013. Creada el 1999 com a empresa pública, Focivesa va ser transformada en una societat d’economia mixta l’any 2000. El 60% del capital social fou aportat per l’Ajuntament (51%) i la Diputació de Barcelona (9%) i el 40% restant per empreses privades. En concret, Caixa Bank, BBVA,Catalunya Caixa, Telefónica, Saba Aparcamientos i Iniciativa per a la Recuperació de Ciutat Vella S.L. hi van invertir 2,4 milions d’euros.
Tal i com va quedar establert als estatuts, que fixaven en catorze anys la durada màxima de la societat, quan s’iniciés el procés de dissolució, Focivesa hauria de recomprar en quatre tongades les accions dels inversors privats. El procediment previst contemplava que, a més del seu valor nominal, els accionistes percebrien el valor acumulat en una reserva on Focivesa ha anat dipositant una part dels seus beneficis anuals. Així, a banda de recuperar la totalitat dels diners invertits, les empreses podrien recollir una part dels fruits de la «transformació i revitalització» de Ciutat Vella.
De fet, fins el desembre del 2012, aquestes empreses ja han rebut 750.000 euros en concepte de beneficis i 1,8 milions pel valor nominal de les seves accions mitjançant tres pagaments fets efectius al tancament dels exercicis 2010, 2011 i 2012. Encara queda pendent una darrera liquidació durant aquest any que completarà el retorn del capital aportat i farà augmentar la xifra dels beneficis rebuts fins al milió d’euros. Una rendibilitat del 40% que farà que aquest reguitzell d’empreses «implicades i interessades en la rehabilitació i la modernització del nucli històric de Barcelona» no pugui menys que valorar positivament la seva inversió a Foment de Ciutat Vella S.A.
Els veïns que no interessa comptar
L’any 2002, poc abans de la liquidació de Procivesa (l’empresa encarregada de la primera fase de la reforma urbanística de Ciutat Vella), l’Associació de Veïns per a la Rehabilitació del Casc Antic i els Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van reclamar per escrit a l’alcalde socialista Joan Clos la relació de totes les famílies reallotjades des del 1988. Les entitats feia anys que intentaven, sense èxit, aconseguir dades fiables sobre el nombre i el destí dels milers de veïns afectats per les expropiacions.
Ha passat més d’una dècada i avui, quan Focivesa, l’hereva de Procivesa, també és a punt de ser liquidada, aquestes dades segueixen essent un misteri.
Tal com explica Martí Abella a Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, la tesi doctoral de Miquel Fernández presentada el setembre de 2012, «jo no sabria pas dir-te de quina manera es pot saber més [sobre expropiacions i indemnitzacions] i a més, ara estem en una època, més que mai, en la que el passat i la comparació entre el passat i el present no interessen gens». En una entrevista realitzada per Fernández el maig de 2012, Abella, que fou el responsable de comunicació de Procivesa-Focivesa des del 1998 fins el 2007, opina que «avui dia, no interessa explicar el procés més enllà de les grans dades que és el que et permet que el regidor digui quatre números. L’anàlisi més social, sociològica, ara no interessa».
Segons Abella, a principis de la dècada dels noranta del segle passat, Procivesa va començar a inventariar els processos d’expropiació i a realitzar «resums d’inversions, de famílies, d’on anaven, de què començaven, què s’acabava…», però després es van deixar de fer. «La meva visió de tot això, del que estem parlant ara, a la meva empresa no els interessa un comino […] no sé ni jo on trobar dades d’aquestes […] si tu em dius “Ho he intentat i no me’n surto”, em sembla totalment lògic, perquè és que jo quan haig de buscar alguna dada, alguna cosa, no sé on agafar-me», rebla Abella.La discreta dissolució de Focivesa
Quan el PP va negociar amb Xavier Trias els pressupostos municipals de 2012, una de les mesures que el grup encapçalat per Alberto Fernández Díaz va posar com a condició pel pacte era «racionalitzar» l’estructura de les empreses municipals. El primer pas d’aquest acord va ser la reestructuració, aprovada el mes de febrer de 2012, de la societat Barcelona d’Infraestructures Municipals (Bimsa) i de les seves filials dedicades a actuacions urbanístiques. L’objectiu final del govern de CiU, tal i com explicava el regidor convergent Joan Puigdollers a la Comissió d’Hàbitat Urbà del juliol de 2012, és «convertir BIMSA en l’òrgan d’execució de les obres de la ciutat de Barcelona, atorgar la gestió del sòl a Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa) i la d’aparcaments a Barcelona Serveis Municipals».
El mes de juny de 2012, la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Bimsa la realització de les activitats de les empreses 22@Bcn, Agència de Promoció del Carmel, Pro Nou Barris i Pro Eixample. Tot i que Focivesa va quedar fora d’aquest grup, l’encàrrec realitzat, en aquella mateixa sessió, a la societat municipal Bagursa per tal d’assumir «l’elaboració d’instruments de planejament, l’execució de la gestió urbanística, la gestió de sòl i les expropiacions de les filials de Bimsa», sí que va incloure l’empresa que fins aleshores havia estat la responsable en solitari de la regeneració de Ciutat Vella. Liquidat el projecte de l’Agència Ciutat Vella, creada per Hereu pocs mesos abans de perdre l’alcaldia, i amb Focivesa en procés de dissolució, l’aliança entre CiU i PP ha convertit Bimsa i Bagursa en els nous executors de la inacabable revitalització del districte. Noves empreses però els mateixos personatges: Josep Maria de Torres i Sanahuja, el que fou gerent de Focivesa durant els temps de la lluita del Forat de la Vergonya, de l’elitització del Born, dels enganys als afectats pel PERI del Casc Antic o del mòbbing a l’Illa Robador és, des del juliol de 2012, el director general de Bagursa.
Més informació:
Cuervo Ingenuo: «Un millón al mejor postor»