La lluita contra la pandèmia de la covid-19 al Brasil està lluny d’albirar una llum al final del túnel, amb resultats que no fan més que empitjorar. El Govern negacionista de Jair Bolsonaro rema en direcció contrària a les solucions, i plou sobre mullat; els sectors més vulnerabilitzats de la societat ja eren els que més patien les polítiques d’extrema dreta del president elegit el 2018, i ara són també els qui més pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia.
Des de l’1 de gener fins al 25 d’abril del 2021 van morir al Brasil 195.848 persones a causa de la covid-19. La xifra és superior a les 194.949 morts per la pandèmia al país del març fins al desembre del 2020. L’impacte del nou coronavirus al Brasil, en comptes de disminuir, augmenta. Aquestes xifres assenyalen la greu situació viscuda per la població, fruit, entre altres coses, de la mala gestió sanitària del govern de l’ultradretà Jair Bolsonaro. Però no és l’única problemàtica a la qual s’enfronten els i les brasileres.
Elegit el 2018 després d’una operació judicial que va treure del tauler polític el seu principal competidor, l’expresident Lula da Silva, Bolsonaro sembla tenir el poder de destruir tot el que toca amb la mà. En dos anys, ha aconseguit empitjorar molt la situació econòmica i social del país. Entre els col·lectius més perjudicats estan els de sempre: pobres, racialitzades, indígenes, persones LGTBIQ, víctimes també de la violència urbana i de la manca de polítiques públiques de reparació.
L’obra del president ultradretà té molts socis i diversos fronts. És important recordar que Bolsonaro fou elegit amb 57 milions de vots i, a partir de la seva presa de possessió el 2018, el bolsonarisme s’ha escampat al Brasil com la pólvora. Omar Thomaz, professor d’Antropologia a la Universitat de Campinas (Unicamp), a l’estat de São Paulo, assegura que el terme que s’escau per parlar del bolsonarisme és «feixisme», i remarca que no ho diu a la lleugera.
«Al principi era molt habitual a la premsa europea, i en particular a l’espanyola, definir Bolsonaro com a “populista”, i se’l comparava amb l’Alberto Fernández a l’Argentina per crear una simetria entre un populisme d’esquerres i un populisme de dretes, o parlaven de l’inici d’un cicle conservador en resposta a un cicle de progressisme, però jo crec que no és res d’això —qüestiona—. Veient la resposta a la pandèmia, i també la seva proposta abans de les eleccions, el que està fent Bolsonaro és una mena de màquina de destrucció.»
Per al professor, Bolsonaro comparteix característiques fonamentals del pensament feixista. Parla del seu menyspreu cap a la ciència i el coneixement, d’un discurs que s’autoerigeix com a antisistema, però arriba al poder amb les eines del sistema —el suport de les oligarquies, els militars i els líders religiosos evangèlics— per destruir des de dins les institucions. Durant anys, l’Estat en mans del PT ha provat de crear estructures per respondre a les reivindicacions que la societat ha posat sobre la taula, per defensar els drets dels pobles indígenes o de les persones LGTBIQ, per promoure la cultura negra i combatre el racisme, o per defensar el medi ambient. «Quan Bolsonaro assumeix la presidència la primera cosa que fa és destruir aquestes institucions, buidant-les, traient-ne la gent i els recursos, o bé posant-hi enemics de les persones que han de defensar», explica Omar Thomaz.
El president, diu, promou «una estratègia de guerra quotidiana, en què no té adversaris polítics, sinó enemics polítics, i produeix sistemàticament por en la gent». «Bolsonaro promou la idea que hi ha forces polítiques que estan atacant la llibertat individual de les persones, la seva religió, la seva sexualitat o la seva família, i es presenta com el defensor davant un atac violent que vindria de les esquerres», apunta aquest antropòleg.
D’altra banda, aquest govern expressa una altra característica pròpia del feixisme, que és el menyspreu cap a la vida, que s’ha fet més evident amb la pandèmia. «Però aquesta indiferència de Bolsonaro vers la mort està profundament arrelada en dècades d’història en què s’ha anat construint una mena d’indiferència cap a determinats grups socials, que es considera que poden morir», remarca Thomaz. «Hi ha una guerra en aquest país, una guerra contra el narcotràfic a les perifèries urbanes i a les faveles, i és allà on la gent està més exposada a la possibilitat de morir, i mentrestant s’ha construït aquesta indiferència social davant la mort, que és un ingredient fonamental del feixisme.»
Una guerra insana
El passat 27 d’abril, el Senat brasiler va instal·lar la Comissió Parlamentària (CPI) per investigar la responsabilitat del Govern Bolsonaro en la gestió de la pandèmia. Les denúncies són moltes i gran part del món ha testimoniat a través de la premsa internacional les declaracions negacionistes de Bolsonaro amb relació a la covid-19. A més de promoure que part de la població desobeeixi les mesures de protecció, el president brasiler ha deixat de prendre decisions importants que podrien haver reduït el nombre de morts i de contagis fins ara.
Fins a la data de la creació de la CPI, més de 390.000 brasilers havien mort a causa de la covid-19. Uns dels temes que seran investigats per la comissió és el fet que Bolsonaro hagi rebutjat onze vegades la compra de vacunes l’any passat, quan hauria estat a temps de tenir dosis suficients per iniciar la immunització de la població. Bolsonaro també fa propaganda d’un tractament precoç contra el coronavirus amb medicaments sense eficàcia comprovada contra el virus, i que fins i tot poden causar efectes col·laterals greus en les persones que els prenen.
A més, encara avui alimenta una guerra insana contra els governadors dels estats federats que volen o procuren aplicar mesures restrictives per combatre la pandèmia. La distribució de recursos a aquestes institucions també se’n ressent; en molts llocs falta fins i tot oxigen pel tractament dels malalts a les UCI, com ha passat a Manaus, capital de l’estat de l’Amazones, on fa poc es van produir diverses morts per asfíxia.
Constant estat d’excepció
El racisme és un eix important en l’impacte de la pandèmia, sobretot tenint en compte la desatenció de l’Estat. Un estudi del març de l’Institut de Recerca Econòmica Aplicada, vinculat al Ministeri d’Economia, assenyala que la població racialitzada és la que més morts per la covid-19 ha patit, especialment tenint en compte les franges d’edat.
Tot i que la població del país és majoritàriament negra, a causa del racisme aquesta té una menor esperança de vida, i en conseqüència la població blanca a partir dels quaranta anys és més nombrosa. Inclús en aquest escenari, un 55% de les persones que han mort de covid-19 al Brasil són negres. Mentrestant, l’agència Pública revelava també al març que, amb la priorització per edats i sense polítiques específiques, el Govern brasiler havia vacunat el doble de persones blanques que persones negres.
Poc després de l’elecció de Bolsonaro, la filòsofa brasilera Djamila Ribeiro explicava en una entrevista a la Directa que al Brasil «els suburbis del país i la població negra mai han pogut gaudir de facto de la democràcia, aquestes persones sempre han viscut en estat d’excepció». El racisme, un element fundacional de l’Estat brasiler, és una realitat negada pel president.
En la gestió de la Fundació Cultural Palmares, l’entitat pública per la promoció de la cultura afrobrasilera, Bolsonaro va posar al capdavant Sérgio Camargo, un periodista que nega l’existència del racisme al Brasil i ataca les organitzacions del moviment negre. El passat mes de març, part de la direcció de la fundació va presentar la seva dimissió davant les ingerències externes en la seva activitat i la impossibilitat d’interlocució amb el president.
Mentrestant, una nota de l’alta comissionada de l’ONU per als drets humans del novembre, recordava al Govern brasiler la necessitat de fer front al racisme estructural. La població negra està sobrerepresentada entre la població empresonada i és víctima d’homicidi en «una mesura desproporcionadament més alta que altres grups».
L’Informe de l’Organització dels Estats Americans (OEA) té un capítol dedicat a la seguretat ciutadana al Brasil en el qual assenyala que hi va haver 57.358 homicidis el 2019 al país. Això representa una taxa de 31,6 assassinats per cada 100.000 habitants. I d’aquests, el jovent dels 15 als 29 anys representa el 77,9% de les víctimes d’aquests crims. El 2017, el Brasil apareixia com el cinquè país del món amb la taxa més alta d’assassinats de nens en context de confrontació entre policia i milícies.
Contra la vida a l’Amazònia
El Brasil sota Bolsonaro està vivint una situació crítica per les temptatives de reversió dels drets indígenes conquerits per les lluites de diversos pobles que s’organitzen històricament a partir del seu territori. Pel professor Manoel Moraes, coordinador de la càtedra de Drets Humans Dom Hélder Câmara a la Universitat Catòlica de Pernambuco, continuen essent necessàries polítiques públiques no només per a demarcació dels territoris, sinó també de retirada de pobles no originaris d’aquests enclavaments.
«La situació fundiària indígena porta a la destrucció dels boscos. Hi ha el registre dels nivells més alts mai vistos en els índexs de desforestació de l’Amazònia i també a la regió del Pantanal. Aquesta destrucció de la fauna i de la flora produeix efectes col·laterals en la qualitat de vida dels i les indígenes», explica.
En la qüestió sanitària, els pobles originaris també estan patint molt. «El Govern ha retallat els recursos per l’actuació del Districte Sanitari Indígena Especial, que s’encarrega de la sanitat d’aquestes comunitats. Els moviments de drets humans brasilers han promogut recursos jurídics al Suprem Tribunal Federal per garantir la vacunació en aquestes zones i la seva protecció biològica, però els recursos per fer-ho encara no han arribat.»
Segons dades de l’estudi de seguiment Epicovid19-BR, realitzat per la Universitat Federal de Pelotas, han estat les poblacions indígenes les que han patit una major prevalença de la covid-19 en gairebé totes les fases de la pandèmia al Brasil.
Discurs d’odi contra la diversitat
«L’elecció de Bolsonaro va ser un moment de molta angoixa, de molta por, que era el sentiment més compartit, perquè representava una amenaça per la pèrdua de drets conquerits amb molta lluita i molta resistència», explica Linda Brasil, educadora i activista trans. Dos anys després, però, va ser ella qui es va presentar a les eleccions, en aquest cas municipals, i va ser la regidora més votada d’Aracajú, a l’estat de Sergipe.
El de Bolsonaro, diu la regidora del Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), «és un discurs d’odi que intenta deslegitimar o distorsionar reivindicacions importants en relació amb els drets humans», i posa l’exemple del «kit gai» que va ser un dels protagonistes de la campanya electoral del president: un programa contra l’homofòbia que Bolsonaro va criticar repetidament assegurant que promovia l’homosexualitat i la pedofília a les escoles, una mentida àmpliament difosa pels seus seguidors.
«Va ser elegit a base de mentides, distorsionant conceptes molt importants », critica Brasil, que afegeix que «el discurs del president actual sempre ha ironitzat i ha anat en contra dels drets de la població LGTBIQ+, i això ha estat reforçat per un fonamentalisme religiós ». Entre les primeres mesures del seu govern, Jair Bolsonaro va eliminar les polítiques específiques per la població LGBTIQ en el si del ministeri a càrrec dels drets humans, encapçalat per la pastora evangèlica Damares Alves. Això en el país amb la taxa d’assassinats de dones trans més elevada del món.
Tot i les dificultats i la violència creixent també al carrer des de l’elecció de Bolsonaro, les activistes trans conquereixen espais. A les municipals de novembre del 2020, segons dades de l’Associació Nacional de Travestis i Transexuals (Antra), van ser elegides trenta persones trans com a regidores, davant les vuit del 2016. «Les darreres eleccions ens han portat un bri d’esperança en aquest moment tan difícil i altres persones hem començat a ocupar aquests espais que sempre havien estat d’homes, blancs, cis i cristians, però la qüestió no és només ocupar-los, sinó ocupar-los i no acceptar les seves estructures, aquest sistema que no ens representa i va ser construït a base d’explotació i opressió», conclou la regidora d’Aracajú.
L’església evangèlica contra les pobres
«Mai havia vist tants retrocessos a la història del nostre país», assegura André Fernandes, fundador de l’Agència de Notícies de les Faveles (ANF) des de Rio de Janeiro. «Sobretot després de tants avenços com havíem tingut, en què els pobres havien pogut anar a la universitat, es van reconèixer drets a les treballadores de la llar», afegeix. Qualifica les polítiques de Bolsonaro de «diabòliques», i assegura que la conseqüència del seu govern a les faveles ha estat «l’obscurantisme i la fam que ha tornat, després que el Brasil sortís per primer cop del mapa mundial de la fam amb el govern de Lula, i ara torna de forma aclaparadora».
L’impacte de la pandèmia a tot el món ha tingut un clar biaix de classe. L’estudi de seguiment al Brasil realitzat per la Universitat Federal de Pelotas mostra que en totes les fases de la pandèmia la prevalença de la covid-19 ha estat el doble en el 20 % més pobre de la població que en el 20 % més ric. Fernandes ho atribueix a la manca de polítiques públiques per garantir que la gent es pogués quedar a casa: «Quan es va donar una ajuda de 600 reals (90 euros) no va ser pel Govern, sinó gràcies al Congrés, i Bolsonaro després ho va baixar a 250 (40 euros), i amb això una família no pot fer res». «La seva prioritat no són les vides, sinó reobrir l’economia a qualsevol preu, i qui té un comerç i es pot quedar a casa, envia els pobres a treballar-hi», remarca.
El periodista assegura que Bolsonaro «ha fet tot el que podia fer per perjudicar la gent en situacions de precarietat», i assegura que el suport al president al voltant de les faveles ha caigut, a excepció d’en l’àmbit de les esglésies evangèliques neopentecostals, que fa anys que creixen a les perifèries del país. «Hi ha un projecte de poder d’aquestes esglésies neopentecostals que estan infiltrant les perifèries, compensant la manca de polítiques públiques amb assistencialisme », alerta Linda Brasil. Destaca especialment el paper de l’església Universal, encapçalada per Edir Macedo, que és també el propietari del segon grup audiovisual més gran del país, el Grup Record.
La clau: periodisme còmplice i truculent
Es pot dir que la premsa brasilera va ser còmplice de l’elecció de Bolsonaro, com afirma la periodista Fabiana Moraes, professora de Periodisme de la Universitat Federal de Pernambuco. «No sabria mesurar en un rànquing en quina mida la premsa brasilera va ajudar en l’elecció de Bolsonaro, però crec que traspassa el 80 %. La gran qüestió fou transformar Bolsonaro en presentable per al mercat.»
Segons Moraes, la retòrica utilitzada fou la normalització de la violència i de la truculència característiques de Bolsonaro. «Mentre era diputat, ell ja era una persona present en aquells programes de televisió més populars. A partir de determinat moment de la campanya electoral, quan van percebre que tenia un cert potencial, que el mercat estava començant a considerar-lo i els altres candidats no pujaven en les enquestes, es va començar a inflar la seva imatge», diu. Per la professora, el mercat és pragmàtic. «No para l’atenció si la bombona de gas ha pujat de preu 16 vegades en un any, per exemple, no està preocupat per l’impacte d’això per les persones pobres.»
Un dels moviments que va ajudar a popularitzar la imatge de Bolsonaro va ser el periodisme declaratori. «Ell deia una cosa absurda, es posava això entre cometes en els diaris i llestos, sense cap ponderació —explica la periodista, que afegeix—: Aquesta tàctica és molt utilitzada i s’escuda en la idea del “periodisme objectiu”: un fet succeeix i el o la periodista només el reporten. Això fa pensar que els periodistes són una mena de robots, ja que no tenen opinió, història, pensament, perquè només aporten els “fets”.»
Moraes destaca que gran part de la premsa no va voler qualificar-lo com a «ultradretà». «La Folha de São Paulo, per exemple, va dir que no utilitza aquest terme extrem, que només hauria de ser aplicat a grups polítics que actuessin amb violència. Això significa que el fet que Bolsonaro sigui misogin, digués que els negres són animals, que no violaria una dona perquè és lletja, o que volia netejar el país, fossin qüestions normalitzades.»
La periodista recorda també que abans de l’elecció de Bolsonaro va haverhi una mena d’«assessoria de premsa» per part dels grans mitjans de comunicació sobre l’operació Lava Jato. «Bolsonaro ha coronat aquest procés. El que la premsa va fer va ser exaltar un sentiment antipolític, que és perillós, una porta oberta al feixisme, al racisme, a la intolerància, a la violència. La sortida no està fora de la política, la sortida està en la política. I quan es té una premsa que demonitza la política s’obre l’espai perquè una figura com Bolsonaro creixi.»
Així, Bolsonaro va trobar un terreny molt fèrtil després de tants anys de demonització del PT. D’aquest moviment també forma part un immens classisme de la premsa nacional que, d’acord amb Fabiana Moraes, va ser molt fort contra una figura política com Lula da Silva i el que ell representaria. La professora remarca que ara que Lula ha retornat a l’escenari polític, només ha estat cridat per ser entrevistat per un parell de mitjans brasilers, mentre que ha donat diverses entrevistes a mitjans estrangers. «Això és ben significatiu», conclou.
Tot i que el panorama no dona lloc a un gran optimisme, sota les dures polítiques del govern de Jair Bolsonaro, la població s’ha anat organitzant i s’han teixit noves xarxes per resistir els embats de l’extrema dreta. Segons les darreres enquestes, el 59 % de la població valora negativament l’actual Govern brasiler. En el camp institucional, les esquerres cerquen l’alternativa per poder arrabassar- li la presidència a les eleccions del 2022. Mentrestant, els moviments socials van creant xarxes de resistència des dels feminismes, l’antiracisme o el moviment LGTBIQ. Com explica Linda Brasil, en aquest procés de resistència els col·lectius que abans eren invisibilitzats i menystinguts van guanyant espais, i confia que en això no hi hagi marxa enrere.